El respecte és una
qualitat moral. L’amor o l’amistat no es poden exigir a tothom, però el
respecte és degut a tothom, i n’estem ben faltats. Acabem de viure dues
campanyes electorals gairebé a tocar l’una de l’altra, no cal que en doni els
detalls perquè són sabuts. En aquest temps hem vist com un dels trets més
característics que ha sembrat l’unionisme és la manca de respecte envers
l’altre, en aquest cas l’independentisme. S’ha volgut ridiculitzar i minoritzar
aquesta opció política, legítima com qualsevol altra, fins a l’extrem; més
encara: s’ha criminalitzat fins a l’extrem de posar gent pacifista i càrrecs
elegits democràticament a la presó uns, obligats a emprendre l’exili forçós
altres, i, encara, obrint causes a d’altres agents polítics com avís de seguir
amb la manca de respecte pels resultats obtinguts en el que es pot considerar
la segona volta del referèndum. Ni tan sols hi ha respecte per les
manifestacions pacífiques, nul respecte per la llibertat d’expressió. Tots els mils
de milers que ens hem manifestat podem ser reus de sedició en una causa general
calcada de la causa general contra Eta. Ens tracten de terroristes, de
criminals, sense haver tirat ni un paper a terra. Ens caldrà treballar molt per
redreçar aquesta situació.
Sense respecte no hi ha moral, i molt
menys empatia i fraternitat (i això que alguns se’n vanten, però no pas a favor
de la causa catalana) amb la qual cosa s’ha hagut de batallar, i més que haurem
de fer-ho, contra un regiment d’immoralitat coronada amb el 155. Quan sonin les
dotze campanades amb les quals entrarem al nou any tindrem ben present que el
respecte és mirar de no fer mal en cap circumstància i que és exigible en
qualsevol relació humana. La grandesa dels éssers humans es mesura pel respecte
de què som capaços. El mal comença en absència del respecte. Que tinguem una
bona entrada d’Any 2018!
(article publicat al DV -Diari de Vilanova-, 29 de desembre de 2017)
