La sirena es descriu com un ésser de mig cos de dona i cua de peix, que ha personificat la bellesa inaccessible, l'aparença enganyosa, l'atracció pel desconegut i, per sobre de tot, el misteri del mar. Però Andersen va recrear aquest mite clàssic i va convertir la sirena en un ésser capaç de la més gran abnegació.
La sirena d'Andersen renuncia a la seva immortalitat per l'amor d'un home que al final la rebutja.
Lliçó a ulls de la dona contemporània: mai no hauríem de renunciar a la pròpia naturalesa.
(a la imatge: pintura de Sabina Álvarez)