En avançar la tarda
l’ombra s’allarga,
no ets pas tu qui creix.
O sí,
si el que el s’allarga
són els records
que es nodreixen de tu.
(la fotografia està presa al vell cementiri de Weimar a l'estiu de 2010)
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poema. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poema. Mostrar tots els missatges
dissabte, 14 de gener del 2012
dimarts, 11 de maig del 2010
L'amor de la rosa
Estimar de manera impersonal és molt difícil.
I entengui's amor impersonal per amor desplegat de forma universal.
La rosa -aquests dies n'hi ha tantes i tan belles- s'obren per a tothom.
És el poema d'amor de la rosa.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)