Moltes de nosaltres hem
estat Noies Guies, Girls Guides, la
branca per a noies scouts fundada
anys després del 1907, quan l’anglès Baden-Powel va fundar l’escoltisme, una
escola de formació humana de primer ordre. L’escoltisme s’inspira en la idea
que es pot arribar al nostre màxim potencial sempre que ho treballem, és clar.
En un reportatge que signa Bea G. Aranda informa
que Hillary Clinton, que pot arribar a la presidència dels Estats Units, va ser
noia guia. El seu pare li va suggerir apuntar-s’hi perquè la filla volia tenir
una professió de noi i ell era conservador. La jugada no va sortir bé, ja que
ser girl scout no va treure els
ocells del cap de Hillary sinó al contrari: la va empènyer a volar.
L’escoltisme, que dóna recursos pràctics
per ser autosuficient, també dóna eines per dur a terme feines de lideratge com
planificar, analitzar problemes i resoldre’ls, reaccionar de forma positiva
davant les dificultats... Recordeu les que heu estat cap de garba (així s’anomenen en català els
diversos grups de què es compon un esplet,
o agrupació escolta de noies guies), recordeu la responsabilitat de comandar la
vostra garba i dirigir-la amb
eficàcia sense autoritarisme, tal com crèiem. Vam aprendre a exercir autoritat,
més que poder, que ja sabem com les gasta.
Hi ha un aspecte viscut en aquells anys de
noies guies: l’aprenentatge d’un feminisme militant que no hem deixat, i dues
de les fites que es treballen en l’escoltisme. Una: la màxima Sempre a punt, afirmada en la cerimònia
de la promesa, i l’altra la recomanació de fer un BO diària. Què és la BO? Una
bona obra, una obra bona, apuntar al millor, a l’excel.lència. Allò que fem bé
repercuteix positivament en els altres. El món no canvia sol ni el canvien els
de dalt, sigui on sigui aquest dalt. Nosaltres contribuïm al canvi.
Això és la BO: responsabilitat individual en consonància amb l’entorn. La BO és
per sempre, perquè sempre ens estem fent.
(article publicat al Diari de Vilanova, 7 d'octubre de 2016. A la imatge, les noies guies que integràvem la garba Carlines (les garbes del meu esplet duien noms de flors silvestres. La fotografia està presa en una excursió a Palau de Plegamans i crec que devia ser l'any 1965. La cap de garba, en aquell moment Natàlia Senmartí, mostra l'ensenya en el bordó)