No hi ha dubte del parentesc entre la grafologia i el disseny gràfic. Ho
posa de manifest, amb exemples visuals, com correspon a un estudi d’aquestes
característiques, el psicòleg i president de l’Institut de Grafologia
Analítica, Manuel J. Moreno, al seu llibre de referència, Grafología y Diseño Gráfico Publicitario. La intersección entre dos
caminos (Ediciones Obelisco).
Aquest veïnatge entre dues disciplines com la grafologia, que contempla
tant l’escriptura com l’espai en l’escriptura, i el disseny gràfic aplicat a la
publicitat en àmbits com la tipografia, els logotips i marques corporatives, el
cartellisme, la maquetació, etc., ha donat lloc a una disciplina nova: la
grafologia publicitària. A aquesta intersecció i al seu estudi s’hi ha arribat
d’una manera natural, lògica, fruit del fèrtil intercanvi entre ambdues
disciplines.
M’he llançat a llegir aquest treball interdisciplinar de Manuel J. Moreno
amb l’interès i entusiasme d’aquella que ha estudiat disseny gràfic i que n’ha
fet la pràctica, i, posteriorment, i per eixamplar coneixements en el camp de
la psicologia, ha estudiat grafologia.
De l’estudi de Manuel J. Moreno es desprèn que tenir coneixements de
grafologia pot ser una ajuda estimable a l’hora de treballar en el camp de la
gràfica. És evident. I és cert que es pot observar com aquests coneixements
poden emergir de manera inconscient, per la qual cosa sovint són aplicats també
de manera inconscient, és a dir, de forma intuïtiva. Això ara ho sé amb
coneixement de causa gràcies a la lectura de Grafología y Diseño Gráfico Publicitario. Perquè sense saber-ho de
forma conscient, en la meva experiència com a dissenyadora he aplicat de forma
habitual aquests coneixements en el disseny d’ex-libris.
En aquest estudi que relaciona grafologia i disseny gràfic, Manuel J.
Moreno hi esmenta un pensament de Carl G. Jung. El famós psicoanalista diu que un veu [les coses] tal com un és.
Aquesta puntualització m’ha donat una bona pista per interpretar la pròpia obra
vista des de fora. Això es possible quan una ja se n’ha allunyat prou, quan ja
ha passat prou temps per prendre distància i pot esdevenir crítica amb allò que
ha fet.
Escrivim com som, dibuixem com som. Així, salta a la vista, tant en els
ex-libris com com en els logotips que he dissenyat, allò que en l’època que
feia exposicions, la crítica ja havia advertit: la claredat expositiva,
l’estima pels espais en blanc, una preferència per les asimetries harmonitzades
en la composició, etc. Tot això es pot estudiar prenent com a base les tesis de
Max Pulver, com ens recorda el professor Moreno. Max Pulver va estudiar amb
voluntat científica la distribució de la lletra en el paper i dels grafismes en
el paper, i el significat que aquests traços tenien des del punt de vista
psicològic. Un exemple: deixar els marges amples significa deixar espai per
respirar, per pensar i per fer volar una imaginació que es concretarà en un
dibuix clar o en una lletra clara.
La utilitat dels coneixements grafològics en l’elaboració d’un disseny en
el camp publicitari es fa evident quan el disseny respon al missatge que es vol
donar. Per proximitat, m’ha cridat l’atenció la interpretació que el doctor
Moreno fa de la marca Pirelli: L’anagrama
de Pirelli utilitza un gest de lideratge patriarcal mitjançant la sobreextensió
en la zona superior i d’esquerra a dreta de la lletra inicial “P”. L’amplada de
les lletres reforça la consistència i assentament de la marca. Sens dubte,
una interpretació ben afinada. La història del que la fàbrica Pirelli ha
representat a la nostra ciutat, sobretot en el passat, li dóna ben bé la raó.
(article publicat al Diari de
Vilanova, 20 de març de 2015)