La lletra manuscrita en cursiva no era una simple moda, com ara
ens podria semblar. Tenia una noble funció: traduir el pensament en paraules. Obliga
a no aixecar la mà del paper, diu la grafologia, que és una ciència que estudia
no només la cal·ligrafia sinó també el moviment de la mà, tan important per
conèixer el que en termes tècnics se’n diu volició. Aquest esforç estimula el
pensament, facilita associar idees, relacionar-les, vincular-les, donar-les
forma, crear un discurs coherent.
S’està perdent
aquesta forma d’escriure en lletra cursiva, una forma que va néixer a Itàlia,
es va estendre per tot el món i es podria dir que es va graduar a través de
l’escriptura anglesa. La paraula cursiva prové de la paraula llatina currere, que vol dir córrer, fluir...
Això és el pensament: alat i dinàmic, s’eleva. No estranyarà als lectors
comprovar que el pensament comú, el pensament majoritari d’avui dia, si bé
sembla ràpid en realitat no discorre, s’encalla, i a vegades es para i tot en
idees que no es mouen de lloc. No es pot dir que sigui per culpa d’escriure amb
lletres majúscules, però escriure els textos ‘sempre’ amb lletres majúscules hi
fa, diuen psicòlegs i grafòlegs. Aquesta forma d’escriure diuen que fragmenta
el pensament, no impulsa les idees per lligar-les, no les relaciona com ho fa
l’escriptura cal·ligràfica que permet vols de l’esperit.
Avui dia sabem més
coses que mai, però poc les relacionem entre elles. El criteri coixeja, no sura
l’elegància d’esperit. Aquells que des dels poders sempre saben el que es fan
per tenir-nos ben controlats (també en democràcia, no oblidem que qui controla
és el capital) ens volen acostumar a viure amb frases d’impacte, amb eslògans
per sorprendre o per manipular, que d’això en saben molt, però no pas per
pensar. Una forma de resistència a aquesta manipulació massiva seria adoptar de
nou aquella cal·ligrafia que si no la practiquem se’ns desfarà a les mans.
De la mateixa manera que a les escoles en les hores lectives ja s’estan retirant els mòbils que fomenten la distracció, potser fora bo que la mainada aprengués a escriure en bona cal·ligrafia, una manera de fomentar el pensament, d’enlairar-lo, de sostenir l’ànima, de donar-li alè... Una vida humana sense gaire pensament poca cosa és, no trobeu?
(article publicat al setmanari El 3 de vuit, 5 de desembre de 2025. A la imatge una signatura del 1800...)
