He observat que durant un temps
–a vegades, anys sencers- hi ha records que queden com tancats en una mena de
caixa forta dins la psique. Sembla com si el propi inconscient ens volgués
preservar d’aquests records, sovint dolorosos o de gran incomprensibilitat. No
és fins que hem madurat prou o que estem preparats, enfortits, que es torna a
obrir la caixa, i encara a poc a poc. Aleshores van sortint aquests records a la
llum perquè hi reflexionem, perquè n’extreiem algun ensenyament o perquè
entenguem el que en aquell moment dels fets ens hauria estat difícil o
impossible.
(a la fotografia el jardí-laberint que es veu des d'una finestra d'El Escorial, feta aquest agost)
