Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris autobiografia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris autobiografia. Mostrar tots els missatges

dimarts, 31 de juliol del 2012

El record no és un fenomen estable

El record no és un fenomen estable, no és una cristal.lització de l'experiència, tot i que sovint hi hagi la voluntat d'estatuar l'instant viscut, sobretot si aquest pot considerar-se sublim. Recordem en funció del moment actual. D'aquí ve que les 'memòries' siguin sempre una aproximació dels records que han deixat petja a la nostra vida. Cal comptar amb el 'filtre' del moment en què s'escriu l'experiència, la visió varia no només segons l'estat d'ànim sinó sobretot de la present visió del món. Tot això no desmereix en absolut l'escriptura d'uns records, d'unes memòries, d'una autobiografia. Al cap i a la fi estem parlant de literatura. 

dimarts, 29 de novembre del 2011

Carl Gustav Jung

Al començament del seu llibre Recuerdos, sueños, pensamientos, Carl Gustav Jung va escriure, i tradueixo: Així, doncs, avui m’he proposat, als meus vuitanta-tres anys, explicar el mite de la meva vida. No obstant això, no puc fer altra cosa que afirmacions immediates, només puc ‘contar històries’. Si són vertaderes no és problema. La qüestió consisteix només en si aquest és el meu conte, la meva veritat.
Es tracta d’una autobiografia interior de l’home que va fer evolucionar la psicoanàlisi pel camí de la transcendència i que escapa a qualsevol classificació.

divendres, 11 de novembre del 2011

Revisió de vida

En l’escriptura d’una autobiografia segurament el que és important no és el que va passar al peu de la lletra sinó el significat que acaba tenint per al narrador o la narradora allò que va passar. Escriure sobre una cosa passada en realitat és una revisió de vida, així com d’una trobada amb el present.
(a la fotografia, uns hàbits penjats en una cel.la de Scaladei, Priorat)

dijous, 30 de setembre del 2010

Autobiografia

Tot i que és un gest a favor de la memòria, sembla que qui compon un relat de la seva vida ja se la mira de lluny. L’escriptor/a contempla un personatge per més que hi estigui unit/da per un fil subtil. L’autobiografia, doncs, és una creació literària. Una construcció que a través de la paraula dóna, o mira de donar sentit, coherència interna, als esdeveniments d’una vida.