Xavier Garcia i Pujades, nascut a la nostra ciutat l’any 1950, acaba de regalar-nos la
tercera sèrie Homenots del Sud (Arola
editors). La paraula regal aquí no és baldera, ja que el mot regal, a més de
significar obsequi o present, també té el sentit d’adelitar, de plaure. Res no
em plau més, en els últims anys, que llegir històries personals. M’interessa,
cada vegada més, la vida i obra de la gent que fa coses. I en aquest cas, de
gent ben propera. Perquè el ‘sud’, a Vilanova, el tenim tan a tocar com tenim a
tocar la ciutat comtal. Vilanova es troba a mig camí, una situació formidable
per atalaiar, amb garanties de veure bastant bé una banda i l’altra.
Xavier Garcia, amic de la gent del sud i que té casa a Horta de Sant Joan, lloc templer
i de reminiscències picassianes, ens ofereix un recull de quaranta retrats de
personatges significatius que viuen i treballen en aquestes terres d’aparença
eixuta, però curulles de tants misteris amagats. La majoria d’aquests
personatges es presenten amb una elegant austeritat trenada a una gran calidesa
humana.
En conec alguns. No en va vaig estiuejar una bona colla d’anys a la Vilella Baixa i a
Cabacés, poblacions prioratines de les quals guardo un record indeleble. Des
d’aquests indrets vaig viatjar per tots els pobles del Priorat, per descomptat;
però també vaig interessar-me per conèixer d’a prop els del Baix Camp, els de la Terra Alta, els de la
Ribera d’Ebre, els del Baix Ebre, els del Delta i fins més enllà. D’arrels
penedesenques, la terra de secà m’atrau com un imant, i m’és familiar el
paisatge de vinyes, d’oliveres, de conreus, de marges de pedra seca. Així,
doncs, he retornat a aquests paisatges a través de les històries d’aquests
homenots del sud i d’alguna donassa, per prendre el mot que va inventar Marta
Pessarrodona per referir-se a dones de la mateixa alçada, o més, que els
homenots planians.
¿Què té, aquest país nostre (de nord a sud, i d’est a oest) que dóna tanta
gent extraordinària? Almenys un o una a cada família, a vegades fins i tot dos,
com és el cas, per exemple, de Francesc Vernet, defensor de la terra, i de
Roser Vernet, carrascleta del
Priorat, tal com els qualifica Xavier
Garcia en els seus apunts. La nòmina d’homenots del sud (i
alguna donassa, ja ho he dit), és llarga. Entre la primera, segona i tercera
sèrie sumen 162 persones, o personalitats fóra millor dir, ja que destaquen amb
llum pròpia, ja sigui en el camp social, polític, artístic, cultural o
religiós, ja que també hi ha algun capellà d’aquells amb les idees clares,
inspirades en l’Evangeli, i per això sovint crítiques amb la jerarquia. També
hi ha algun excapellà, com Josep Poca, home de fe encarnada, d’àmplia
catalanitat, articulista valent i reconstructor de biografies de grans
catalans, com Maurici Serrahima.
En aquests retrats de valerosos homes del sud de Catalunya, hi ha molts
batalladors per la terra, ecologistes abans de l’ecologisme, així com
historiadors abans de campanyes com la de la Memòria Històrica. Ells
i elles sempre n’han tingut, de memòria, i l’han escrita a peu de carrer,
aplegada dels seus propis veïns, que la van patir. La Guerra Civil va ser
especialment cruenta, en aquests indrets, i calia explicar la veritat de tantes
atzagaiades. Alguns han novel.lat la Història. Josep Gironès
ha relatat els fets de la Fatarella, i el més veterà Estanislau Torres va ser
un dels primers escriptors que ja l’any 1969 va publicar un llibre de títol ben
explícit: La Batalla de l’Ebre.
Atanseu-vos als relats personals d’aquests homenots. La lectura ajuda a
entendre, i no poc, perquè el nostre país és com és, amb la constant
incorporació de lluitadors per la terra (i per la cultura) vinguts d’altres
indrets, com el sindicalista Manuel Mellado, un andalús de Catalunya que podria
dir, com Eduardo Reyes, president de Súmate:
Defensar la terra on vius és una obligació (i jo hi afegiria, moral).
(article publicat al diari de
Vilanova, 14 de març de 2014. A la fotografia, una imatge de La Vilella Baixa, presa l'estiu del 2006)
