Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Víctor Balaguer. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Víctor Balaguer. Mostrar tots els missatges

dimecres, 25 de gener del 2012

Llibres d'autors catalans en institucions estrangeres

“A Liverpool no es pot dir que els llibres catalans siguin abundosos, però tampoc es pot dir que hi manquin. A la biblioteca de la Universitat, o Tate Library, fundada pel mateix fundador de l’esplèndida Tate Gallery de Londres, es poden trobar alguns dels nostres autors medievals i alguns de moderns, entre altres Llull, amb les seves obres completes, i Verdaguer, fent costat amb Mistral (…) i Víctor Balaguer (…) i Eugeni d’Ors…”
Aquest apunt de dietari de Ferran Soldevila a Hores angleses (llibre recentment editat per Adesiara) està fet el curs 1926-1927, el primer dels dos cursos que el gran escriptor i historiador va passar a la Universitat de Liverpool fent de lecturer in Spanish.
En efecte. És una sorpresa per a la majoria d’escriptors catalans –parlo també dels actuals i per experiència pròpia- trobar-se amb les seves obres, o part de les seves obres, en institucions estrangeres. I és molt possible que no les trobin a cap universitat espanyola… Aquest fet respon a un estadi civilitzatori propiciat per l’apertura mental i el respecte a la diferència que posa en valor de manera justa allò que val la pena de conèixer perquè aprofundeix en la percepció pròpia i global del món.
(a la foto, vista d'un parc anglès, a l'estiu)

dimarts, 2 de novembre del 2010

Al Palais du Roure

Dos van ser els motius que ens van ens van dur a Avinyó: les grans exposicions de Miquel Barceló i les petges a la Provença de Don Víctor Balaguer i el felibrisme. Al Palais du Roure hi ha el que en diuen Bibliothèque et Centre de documentation méditerranéenne, on volíem consultar la correspondència entre Balaguer i el geni d’aquestes terres: Frederic Mistral. Després d’haver consultat aquestes cartes, vam visitar les dependències del palau on hi havia l’exposició “Louis Jou, arquitecte del llibre”, extraordinari gravador al boix d’origen català que ja coneixíem d’una altra vegada que vam ser a la seva casa-museu a les Baux de Provence. El Palais du Roure té un aire decadent: fa la sensació que els dies hi passen tan a poc a poc que a penes s’hi mou la pols.