Ens munyim el cervell per respondre a la pregunta, què és la literatura. No em
traurem l’entrellat, però s’han fet esforços, des de la teoria literària, per
aproximar-se a la resposta que, com és una evidència!, va canviant amb el
temps. El món es mou, la vida es va recreant a cada instant, per la qual cosa,
la literatura, que és un reflex de la vida, també canvia.
El professor anglès Terry Eagleton (Lancashire, 1943), que ha escrit un
llibre d’introducció –i la paraula introducció ja és significativa- sobre la
teoria literària, apunta que una obra literària es podria definir com una obra
d’imaginació en el sentit de ficció, d’escriure sobre alguna cosa que no és
literalment real. Però de seguida, com també apunta Eagleton, es veu que per
aquí no va la cosa… I és que es necessita molta imaginació creativa per
escriure fins i tot la pròpia biografia. I és que el quid de la qüestió és que estem parlant d’una imaginació creativa
que, al meu entendre, té a veure amb el Mundus
imaginalis.
Va ser el filòsof Henry Corbin
(París, 1903-1978) qui va encunyar el terme Mundus
imaginalis per explicar des d’Orient (ho va fer a través d’un conte sufí)
un territori que es troba entre el món físic sensorial i el món espiritual.
Plató ja havia vist aquest espai
com un conjunt de formes ideals: els arquetips que anys a
venir tan bé explicaria Carl G. Jung. Aquest món
intermedi té la seva pròpia topografia consistent, i està influenciada i
formada al mateix temps pel món físic i el món espiritual.
Hi ha
moltes maneres d’enfocar la qüestió, i l’acadèmia, fortament marcada pel racionalisme,
n’ha assajat una pila, des de l’estructuralisme, el marxisme, la semiòtica, la psicoanàlisi... Però
crec que, per no quedar esmussats, no s’han d’excloure altres vies
d’interpretació de la literatura com la que es pot desprendre del Mundus imaginalis, o dels treballs sobre
la imaginació simbòlica de Gaston Bachelard i de Gilbert Durand. Aquest últim
proposa un innovador enfocament mitològic i arquetípic de la imaginació
creadora... No cal dir que, com autora, em sento millor interpretada des
d’aquesta perspectiva.
(a la fotografia, un fragment de mosaic com a imatge de la complexitat de la literatura)
