-cropped-2.png)
L’any 1989, Georges Moustaki (1934-2013), poeta de família
grega nascut a Alexandria, Egipte, i compositor de cançons com Le Métèque, es presentava com a
escriptor quan va publicar Les filles de
la memòria, que aquí vam poder llegir l’any 1997, quan aquest llibre de
memòries d’infantesa i joventut va ser publicat per Brau, una editorial amb seu
a Figueres.
Les filles de la
memòria, Mnemòsine, són les Muses, nascudes de la unió de la deessa de la
memòria amb el pare dels déus, Zeus. Les Muses són nou, entre les quals hi ha
Polímnia, la musa del cant, Euterpe, la musa de la música, Èrato, la musa de la
poesia lírica, Calíope, la musa de l’èpica... Totes hi són convocades, en
aquestes memòries, encara que hi apareguin encarnades en altres noms: els noms
de les dones que Georges Moustaki va conèixer i estimar, començant per la seva
mare Sarah. «Les dones poblen aquest llibre i li donen una dimensió
poètica incomparable», escriu al seu pròleg el qui va ser
un dels grans amics de Moustaki, el poeta de Bahía, Brasil, Jorge Amado, que
recorda el cantautor sempre vestit de blanc.
Georges Moustaki
comença el seu relat amb un capítol curt on desgrana les variacions del seu
cognom originari de l’illa de Corfú. En realitat, el seu nom era Giuseppe
Mustacchi, fill de Nessim i Sarah, que eren cosins. Tant els avis paterns com
els avis materns –conta Moustaki-, eren «jueus errants». Havien arribat a Alexandria buscant asil després dels pogroms que hi va haver a Grècia. Eren
jueus sefardites.
Les filles de la memòria és com un
mosaic les tessel·les del qual contenen tot l’amor per personatges com Édith
Piaf, que va admirar abans de conèixer-la, i que possiblement va determinat la
seva vocació. També hi apareixen figures com Georges Brassens, Jeanne Moreau i
Henry Miller, i l’estimat amic i còmplice Jorge Amado. A Les filles de la memòria també hi trobem explicat el naixement de
les seves cançons més celebrades, i els viatges que la seva activitat de
cantant li van procurar. En els capítols amb nom de dona hi ha el de Shérézade,
que no és la narradora de Les mil-i-una
nits, sinó una neboda del xa d’Iran, que el va voler contractar per actuar
al palau imperial. El xa no era sant de la seva devoció, ho eren les confraries
sufís. Moustaki va declinar la invitació.
(article publicat al setmanari El 3 de vuit, 7 d'octubre de 2022)
