Per al relat col·lectiu són importants els testimoniatges. L’any
1977 -ara fa 46 anys que votàvem en les primeres eleccions generals-, va
aparèixer la revista L’Avenç amb la
consigna de recuperar la nostra història ocultada i deformada per la llarga, bàrbara,
fosca i tediosa dictadura franquista. Amb el propòsit de fer «memòria històrica» es va crear la secció «Temps era temps».
Des del número 2
de L’Avenç, i tot al llarg d’una
vuitantena de números entre els anys 1977 i 1985, escriptors, professionals i
periodistes significats van escriure un testimoni personal de fets que van
viure de primera mà, generalment un fet significatiu que sovint resumia una
situació, com el cas que conta l’escriptor Manuel de Pedrolo que he llegit en
el llibre que va editar L’Avenç l’any
2009 titulat com la secció de testimoniatges «Temps era temps», i que recollia una tria dels textos de fets ocorreguts
entre el 1931 i el 1975, any de la mort de Franco.
Ara que estem
patint una davallada quant a l’ús de la llengua catalana i la voluntat de la
seva extinció per part l’estat que no cessa de fustigar el català i la cultura
que porta aparellada, podem posar-nos més que mai en la pell de l’escriptor
Pedrolo en l’infaust 26 de gener de 1939 quan escriu al seu text testimonial: «I aleshores, de cop i volta, vaig ensopegar amb allò que m’ha
quedat fix per sempre i que constitueix la meva imatge de la jornada. N’hi va
haver d’altres de punyents, com una d’aquell vespre, quan a la Plaça de
Catalunya vaig veure una noia coneguda que ballava amb un oficial de les forces
d’ocupació, però cap com aquella. En travessar el passatge de la Mercè, em
sobtà una quantitat enorme de llibres amuntegats en el fang (...) M’hi vaig
quedar molta estona, davant d’aquells llibres. Estava impressionat, gairebé
espantat. Algú, probablement amb coneixement de causa, havia cregut que corria
perill pel sol fet de conservar-los en un magatzem. Com en cap altre instant,
vaig sentir amenaçada la cultura, i no pas solament la nostra, sinó totes».
Un
testimoni de les passades eleccions als ajuntaments informaria que la cultura
no ha estat esmentada ni en mítings ni en programes ni en discursos de
possessió del càrrec. Els llibres no són al fang, però només es compren un dia a
l’any perquè no sigui dit.
(article publicat al setmanari El 3 de vuit, 7 de juliol de 2023)
