Aquesta setmana va morir Jorge Semprún. Quan l’estiu passat vam visitar el camp de concentració de Buchenwald, tant a prop de Weimar!, no podia deixar de recordar el seu llibre La escritura o la vida (1994). Buchenwald m’era ‘estranyament familiar’ a través del seu testimoni, havia ‘vist’ Buchenwald a través del que Semprún en deia la ‘veritat literària’, que vaig respirar a l’aire, densa, pesant, dolorosa.
Segons unes declaracions del propi escriptor, havien hagut de passar cinquanta anys abans no va poder escriure La escritura o la vida. La reconstrucció de la memòria dels fets li van portar gairebé tota una vida. I és que no es pot explicar el que va passar a Buchenwald o a qualsevol altre camp d'extermini. Com explicar la mort? La literatura de Semprún s’hi aproxima molt, molt, però no és la mort. La mort, com la vida, només es pot viure. D'aquí que ell mateix titulés el seu llibre La escritura o la vida.
Segons unes declaracions del propi escriptor, havien hagut de passar cinquanta anys abans no va poder escriure La escritura o la vida. La reconstrucció de la memòria dels fets li van portar gairebé tota una vida. I és que no es pot explicar el que va passar a Buchenwald o a qualsevol altre camp d'extermini. Com explicar la mort? La literatura de Semprún s’hi aproxima molt, molt, però no és la mort. La mort, com la vida, només es pot viure. D'aquí que ell mateix titulés el seu llibre La escritura o la vida.
(la foto va ser presa l'agost de 2010 a Buchenwald)