Del seu art
pictòric i il·lustratiu els experts, tan amants de les etiquetes, en diuen art naïf,
o primitiu, ingenu. Havent estudiat a l’Escola Massana d’Arts i Oficis, ella
diu que s’hi va identificar a la vista de l’obra de Rousseau i els primitius
francesos. El personalíssim imaginari creatiu de Cristina Fonollosa s’expressa
en una poètica lluminosa que va des de la representació de paisatges de
curioses perspectives i escenes familiars, ja sigui en interiors càlids o en
patis i jardins, fins a escenaris onírics i motius fantàstics que actualment
l’artista resol amb una figuració empeltada del folklore del Carib.
És sota aquesta inspiració i estètica que
encomana una alegria serena i vivesa espiritual, que Cristina Fonollosa situa
la Madonna al centre del quadre com en un retaule del Quatrocento, o com en una icona bizantina, i així va realitzant el
que ja és un conjunt d’imatges de les que en un article el periodista Rubén
Rodríguez en diu «les onze mil Verges de la pintora
catalana Cristina Fonollosa».
No busqueu aquestes
Verges en cap santoral: són fruit de la imaginació prodigiosa d’una artista que
com en tota la seva obra, i en paraules del poeta
Eliecer Almaguer, són imatges que «pertanyen a l’aire, a la dansa
estel·lar, a la paleta multicolor que ofereix una mirada múltiple del cosmos». Les Verges de Cristina Fonollosa són patrones de cels de nit,
de mars plens d’una gran varietat de peixos, de planetes, de gats –un tema que
es prodiga en la iconografia de la pintora-, de fruites tropicals, d’illes amb
palmeres, d’animals fantàstics, de llunes, de telèfons, de llibres.
(article publicat al setmanari La Fura, 9 de juny de 2022. A la imatge, la verge dels llibres, de Cristina Fonollosa)
