Des del 6 d’octubre fins al 30 de novembre de 2022, a la
Galeria Marc Domènech, de Barcelona, va tenir lloc una exposició tan destacable
com necessària: Cardona Torrandell. Anys
50. Tal com escriu en el magnífic i ben documentat text de presentació el
crític Bernat Puigdollers en el catàleg de la mostra, «és, des de la dècada dels vuitanta, la primera exposició
dedicada a Cardona Torrandell a la ciutat de Barcelona».
A Vilanova i la
Geltrú, la seva ciutat natal, l’obra pictòrica d’Armand Cardona Torrandell (1928-1995)
de manera intermitent, si bé potser massa espaiada, ha tingut una certa visibilitat.
Fora de Vilanova l’obra de Cardona Torrandell ha passat, com acostuma a passar
amb els artistes morts, un llarg purgatori que ara ha obert les portes amb
aquesta mostra que va permetre admirar una bona selecció dels treballs dels
primers anys d’un creador que en els anys 50 va irrompre amb gran energia i
passió en el panorama artístic català.
Entre els anys
1955 i 1959, un jove autodidacta, però àvid de coneixements, va començar amb
vigor una carrera artística sorprenent, ja que «fins aquell moment tan sols se’n
coneixia una intensa –tot i que soterrada- dedicació a l’escriptura, però, en
cap cas, una inclinació artística», comenta Puigdollers, que en el seu
text desgrana tot el procés que el va dur des de l’anonimat fins a l’èxit de la
seva personal proposta artística que fins i tot en la seva època menys
figurativa (va festejar l’informalisme, però per sort li va durar poc temps) té
una gran base literària: els dibuixos, gravats i pintures de Cardona Torrandell
són sempre com un retaule, un llibre en imatges, ja des de les primeres obres.
Des de la
distància, ens podríem preguntar per l’atractiu d’unes pintures i dibuixos que,
tot i haver begut, com sembla ben natural, de la influència de l’obra
d’artistes precedents, imanten la mirada perquè hi veiem de manera nítida
l’esperit lliure de Cardona Torrandell. Ho diu ell mateix en aquesta afirmació escrita
en el castellà de l’època: «Soy capaz de traicionar todos los
estilos para poder ser más fiel a mi libertad expresiva». Ho va complir al peu de la lletra. L’estil
de Cardona Torrandell, que va passar per diverses fases, és inconfusible i ja
trepitja fort en aquesta primera època que ara hem tingut l’ocasió de
contemplar.
(article publicat a El 3 de vuit, El Vallenc, Nova Conca i El 9 Nou, 13 de gener de 2023)
