En el nostre viatge a Madrid i
Salamanca d’aquest estiu passat vam visitar, com sempre fem, moltes llibreries
de vell. Hi ha immensos tresors en paper imprès que es troben en aquests establiments!
En una llibreria de Salamanca vaig trobar un títol que em va cridar molt
l’atenció: Capacidad de sufrimiento en
los espíritus superiores, de Roberto Molina, premi nacional de literatura,
un autor que jo ignorava completament. El llibre és de 1955. El vaig llegir amb
interès perquè sempre he cregut que l’esperit es fa superior a base de mantenir
l’ànim i la dignitat davant les dificultats. Les dificultats i el dolor, ja
sigui físic o moral, ens posen a prova. L’autor parla de Sòcrates, Teresa de Jesús,
Cervantes, Fray Luis de León i d’altres personatges que, com al mateix Molina,
jo desconeixia.
Roberto Molina, amb un llenguatge
molt de la seva època, això sí, parla de les potències espirituals de l’ànima,
potències que avui dia, com la mateixa noció d’ànima, sonen a música antiga,
desfasada a ulls d’un cert progressisme de posa i buit com la closca d’una nou.
Jo continuo creient en l’ànima potser perquè me la sento ser i no puc deixar de
creure en allò que sento viu dins meu. I crec en aquestes potències que tots hi
tenim. És potestat de cadascú ennoblir-se. Per molt restrictives que siguin les
circumstàncies exteriors, tenim aquesta llibertat, no hi excuses, em sembla, per a la
baixesa.