A l’inici de la tardor és temps de verema també
en sentit metafòric per aquells que han treballat la seva vinya creativa sense
plànyer esforç, treball constant. És temps de verema per a Assumpció Forcada,
nascuda a Sudanell, Lleida, i Fina R. Palau, nascuda a Sant Sadurní d’Anoia,
cantautores i poetes amb una obra de llarg recorregut. Amb el títol Temps de verema han publicat un volum on
han recollit un conjunt de poemes sobre la vinya i el vi, publicats en llibres
anteriors, als quals hi han afegit poemes inèdits. El volum es clou amb unes
partitures de les seves cançons.
Per a Fina R. Palau, el paisatge de les
vinyes és el paisatge de la seva infantesa, els records d’aquell temps gravats
al foc de la memòria. Mai no s’obliden experiències que duen imatges
incorporades: «Amb l’aixada i un cistell/ i el pare al costat...» Moments de
poques paraules, però de gran intimitat afectiva: una noieta al costat del seu
pare camí de la vinya per cavar-ne la terra, per esporgar-ne els ceps. Aquesta
és una imatge ara ja del segle passat, però tan present en l’evocació de
l’autora.
Per a Assumpció Forcada el paisatge de la
vinya és una descoberta: així contempla els ceps a l’hivern, la seva escultura
feta pel temps tan lentament com precisa, i s’alegra amb les «garlandes de
pàmpols» que a la primavera decoren els ceps, i s’extasia amb un cistell de
raïm posat sobre la taula, un bodegó en viu.
El temps de verema ens recorda el cicle de la natura, la seva correspondència en les nostres vides. Quan el cicle de la vinya i el vi hagin fet el seu recorregut, serà l’hora del brindis, el moment del goig que no allunya treballs, sofriments o decepcions, però que il·lumina l’estança de la nostra vida.
(article publicat al setmanari El 3 de vuit, de Vilafranca del Penedès, 3 de setembre de 2021. El raïm de la fotografia és moscatell, i està al punt...)