Juntament amb Marta
Miró, Quim Boleda i Miquel Lligadas, i invitada per Xènia Milà, responsable del
Grup Atra, he exercit de jurat als IV Jocs Florals convocats per la Llar
Residència Pàdua, Pisos, Club Social i Actua tots per tots. Els treballs
presentats, 34. Els premiats, que també ho van ser en la modalitat de dibuix,
van rebre el guardó amb aquella alegria íntima que fa de tan bon sentir.
En molts moments els qui escrivim som
sol·licitats per exercir de jurats de Jocs Florals. La lectura dels treballs
demana atenció a tots els nivells, el literari per descomptat, però també
l’humà, aquell fons que dóna llum a la forma, que la il·lumina, que crida des
de dins amb aquell so de les mars profundes. I més en aquest cas, ja que es
tractava de la recepció d’escrits de persones amb un trastorn mental, sovint
sever. Justament l’escriptura creativa, un primer graó en l’escala literària,
és un sender benèfic per al procés d’integració i normalització social de les
persones usuàries d’establiments com la Llar Residència Pàdua o el Club Social
del Garraf.
Manllevo unes paraules del psiquiatra
Ricardo Ramos quan diu que les persones no tenen una història sinó un passat, i
que aquest passat és un viver d’històries virtuals. D’històries virtuals és
plena la literatura alimentada per la vida. Parlant amb Marta Miró, que
condueix un taller d’escriptura creativa al Club Social, em deia que quan a
algun dels seus alumnes li feia la pregunta de si allò que havia escrit tenia
res a veure amb una experiència pròpia, la resposta era que s’ho havia
inventat. Com sigui, és cert. Perquè el que anomenem memòria és una
reconstrucció dels fets. D’aquí ve que una teràpia que ajudi a construir una
història alternativa pugui oferir possibilitats de reduir el sofriment mental.
En artistes plàstics com Joaquim Pijoan, i dit per ell mateix, l’escriptura,
que li ha fet guanyar bastants premis literaris, li ha servit de teràpia.
(aquest article s'havia d'haver publicat avui, 4 de maig de 2018 al DV -Diari de Vilanova-. Avui mateix s'ha sabut que aquesta capçalera ha acomiadat tota la plantilla després d'un procés empresarial fallit. Em fa tant de mal al cor, aquesta pèrdua, que ni sé què dir)