Les podem imaginar a la llum de les espelmes, inclinades i
concentrades en el seu escriptori, amb tintes de diversos colors i una ploma a
la mà: són dones escribes que amb la seva traça per a la cal·ligrafia i el
dibuix van produir, sembla que pel cap baix, 110.000 manuscrits durant l’Edat
Mitjana, segons han afirmat investigadors noruecs. Aquestes xifres
impressionen, tot i que molt probablement encara siguin més. S’estima que a
Europa l’1’1% dels textos i il·lustracions realitzades a mà entre l’any 400 i
l’any 1500 són obra d’aquestes monges que treballaven en els seus monestirs en
silenci i inspirades per com les seves cal·ligrafies i dibuixos encara imanten
la mirada tot i els segles que han passat. Aquella aura perdura en la gràcia
del traç i la vivor dels colors.
Algunes dones
escribes signaven les còpies dels manuscrits. És així com a Catalunya coneixem
el treball de la monja Eude o Ende, la u i la n a vegades es confonen. No se
sap gaire res de la seva biografia, si bé es diu que aquesta escriba pertanyia
al monestir de San Salvador de Tábara. La història de l’art la considera la
primera artista dona que es coneix a Espanya i una de les primeres d’Europa. Una
pionera que va realitzar part dels dibuixos miniats del famós Beatus de Girona. Els Beatus contenen comentaris del llibre de
l’Apocalipsi de Sant Joan. Aquest Beatus,
que, com hem dit, part del qual va ser il·luminat
per la monja Ende, es conserva a la
Catedral de Girona, d’aquí ve el nom amb el qual és conegut. El nom d’Ende,
juntament al d’un altre copista il·luminador, figura en llengua llatina al
colofó del manuscrit: «Ende pintrix et D(e)i aiutrix
fr(a)ter Emeterius et pr(e)s(bite)r», que traduït vol dir: «Ende, pintora i ajudant de Déu; Emeteri, germà i sacerdot».
Els dibuixos que
il·lustren amb imaginació creativa les visions de Sant Joan al llibre de
l’Apocalipsi del Beatus de Girona estan
realitzades a l’estil mossàrab de l’època. En aquests dibuixos miniats s’hi
veuen, com era la moda d’aleshores, sanefes i elements geomètrics pintats amb
colors molt vius i, sobretot, les figures estilitzades que tant s’aprecien per
les seves formes d’una bellesa serena, majestàtica, exquisida.
(article publicat al setmanari La Fura, 13 de juny de 2025)
