Comissariada per Vinyet Panyella i Eliseu Trenc, en
l’exposició De Montmartre a Montparnasse.
Artistes catalans a París, 1889-1914, que es pot veure al Museu Picasso de
Barcelona, s’hi mostra una peça que crida l’atenció pel seu petit format, però
que imanta la mirada quan es contempla amb atenció. Es tracta d’una figura
femenina molt estilitzada que duu una lira a la mà. És una al·legoria de la
música, diu el rètol, i el seu estil bascula entre dues estètiques: la
modernista i la noucentista, que en aquell moment tot just s’acabava
d’estrenar. Però un ull molt entrenat també hi podria veure la mateixa
gracilitat que tenien les pintures al fresc dels mestres grecs i romans, la
qual cosa dona a entendre que som davant d’una artista de talent i molts
registres per com ha sabut beure de l’aigua de l’art del dia sense perdre peu
en la tradició. Amb l’Al·legoria de la
música som davant d’una obra de Laura Albéniz (Barcelona, 1890 – 1944),
filla del pianista i compositor Isaac Albéniz. Quan Laura era una nena i per
compromisos paterns, la família va viure a Londres, on va rebre una formació
exquisida. Els primers anys del segle XX va viure a París i a Niça, i va
exposar la seva obra per primera vegada l’any 1906, a Brussel·les, obtenint
bones crítiques.
A Laura Albéniz,
que va tenir com a mestre Xavier Gosé, se la considera, com al mateix Gosé, una
precursora de l’Art Déco. Aquesta obra de petit format, realitzada l’any 1910,
en pren la forma, però la sensibilitat creativa de Laura Albéniz va més enllà
quan en la seva execució la jove artista hi mostra una ingravidesa que si
l’haguéssim de comparar amb una música sens dubte seria la d’Erik Satie, que
potser va conèixer a París.
Laura Albéniz, la versatilitat artística de la qual es va manifestar en la pintura i en la il·lustració, va mantenir una bona relació amb artistes i intel·lectuals de l’època, com ara el filòsof Eugeni d’Ors, amb el qual també va mantenir correspondència. En les seves col·laboracions com a il·lustradora a la premsa, a La Esfera hi il·lustrava els articles que hi publicava Eugeni d’Ors, que la considerava la imatge de la dona ideal. Qui sap, doncs, si no va ser un dels models per a la seva Ben Plantada.
(article publicat al setmanari La Fura, 6 de febrer de 2025. A la imatge, una fotografia del petit quadre de Laura Albéniz presa en la mostra De montmartre a Montparnasse. Artistes catalans a París, 1889-1914)
