El llenguatge poètic busca
expressar el món, fer llum sobre el que l’habita. El llenguatge poètic busca
comprendre el món, no prendre’l, no pretén dominar el món sinó estimar-lo.
(a la fotografia, l'aparador d'una botiga de la població de Burgo de Osma, agost de 2012)
Aquesta Verge que té la randa de puntes al damunt m'ha recordat la que teníem a la classe quan feiem un altaret pel mes de Maria, és la mateixa imatge...
ResponEliminaCert que la poesia 'penetra' les matèries i n'extreu el seu sentit meravellós i terrible. És una saviesa.
ResponEliminaPel que fa als coixins de fer punta, la germana de la classe de labor, si ens portàvem malament es posava a desfer els embolics dels coixins d'altres.
Olga
M'agrada el que has escrit Teresa ... el llenguatge poètic ... que bonic.
ResponEliminaEl meu llenguatge poètic juga a fet i amagar en les meves obres ... i quan crec que les dono per acabades, resulta que mai em deixen de sorprendre .. són les vitamines de la meva vida.
Saps que? fa nou anys vaig estar a Burgo de Osma, feia molt poc què m'havia separat i estava molt trista. Vaig anar amb la meva germana, no deixava d'insistir perquè anés amb ella de vacances i em va dir, Montse estic segura que t'encantarà.
El camí cap a Burgo de Osma era espectacular, havien tants colors i tants horitzons, què no vaig parar en tot el viatge d'escriure el que veia, fins i tot que vaig plorar d'emoció. Quan vam arribar, va ser com la cirereta d'un pastís ... aquella petita ciutat emmurallada ... tant i tant bonica, ia més, estaven de festes medievals!
Gràcies Teresa, avui m'has fet viure moments que ja no recordava.
Una bona abraçada!