dimarts, 8 de maig de 2012

Mitificar


Tinc una tendència natural, que he convertit en conscient, i és la de mitificar tants actes de la vida quotidiana que de no ser exaltats d’aquesta manera serien simples anècdotes. Diguem que aprofito l’espurna de l’anècdota per interpretar-la –rescriure-la amb paraules o sense, a vegades es tracta d’un relat interior- en un altre pla de l’existència digueu-li poètica, mítica o transcendent. 
(a la imatge, fragment d'una figura de Fidel Aguilar) 

2 comentaris:

  1. És el que fan els bons escriptors, Teresa. Saramago, dels detallets de Lisboa en fa mites, igual que J.F. Mira dels de València.
    Cada persona que veus, ampliada, detallada, pot arribar a esdevenir un personatge llegendari.

    ResponElimina
  2. A mi em passa sobretot amb la infantesa. "Madurar cap a la infantesa", que deia l'escriptor polonès Bruno Schulz, el més gran mitificador que he llegit mai.

    ResponElimina