dimecres, 13 de juliol de 2011

Rilke

Com un vent suau que acarona el rostre, en uns pocs mesos he llegit -i rellegeixo-, obres de Rainer Maria Rilke, o bé obres que parlen de Rilke, totes de publicació recent. Les enumero aquí, però potser encara hi ha alguna altra publicació que desconec: Poemes francesos, de Rainer Maria Rilke, en una traducció al català de Mariàngela Vilallonga (Edicions de la l.l); Las mujeres que amaron a Rilke, de José Luis Camino (La Busca edicions); Una imagen de Rilke, de Lou Albert-Lasard (La Busca edicions); Rilke o la transformación de la consciència, d’Antoni Pasqual Piqué (Ediciones Obelisco); Rainer Maria Rilke, Quaderns de Versàlia (Papers de Versàlia).
I ara la pregunta és: Per què Rilke és tan estimat a casa nostra? Per què ens identifiquem tant amb Rilke?

6 comentaris:

  1. No ho sé. Jo me l'estime perquè és capaç de tensar el llenguatge poètic fins a l'extrem per a assolir evocacions gairebé inefables. Supose que s'ha fet estimar molt gràcies les "Cartes a un poeta jove" i, evidentment, gràcies també a la traduccions vinyolianes de les elegies.

    "És estrany, certament, ja no habitar la terra,
    no fer ús de costums a penes adquirits,
    no dar a les roses i a d’altres coses que eren tota una promesa
    la significança d’un futur humà..."

    ResponElimina
  2. I no és d'ara, sempre ha estat molt estimat des del 'seu temps'.

    ResponElimina
  3. Per les cartes (aquella carta/poema) de Marina Tsvietàieva... i per la traducció de "Cançó d'amor" que vaig demanar a DI molt abans de conèixer-la i que m'agrada encara més que la de Vinyoli.

    Com puc retenir la meva ànima, perquè no fugi cap a la teva? Com puc elevar-la per damunt teu cap a d'altres coses?
    Ah, m'agradaria allotjar-la en algun lloc perdut de la foscor
    en algun indret tranquil i estrany, que no tremoli més enllà, quan les teves profunditats tremolen.
    Però tot el que a tots dos ens commou, ens uneix com si es tractés d'un arc, que propaga una veu pels dos costats.
    Quin és l'instrument que ens té lligats?
    I quin violinista ens té a les mans?
    Oh, dolça cançó.

    ResponElimina
  4. Perquè és poeta, autor d'una poesia de plenitud, profunda fins a la sang i cerebral fins als confins dels límits. D'una humanitat més enllà de la seva condició terrenal. I molt més, encara...

    ResponElimina
  5. I amb les vostres opinions -gràcies- es va eixamplant l'aura afectuosa amb què embolcallem Rilke...

    ResponElimina
  6. Fins avui no he vist aquest teu post, Teresa! Rilke, per a mi, és una metonímia, o una metàfora, segons com es miri.

    ResponElimina