dimecres, 2 de febrer de 2011

Vilanova en blau

Venia corrents de l’estació
i en acabat marxava corrents cap a l’estació.
Entrava a classe amb les galtes vermelles,
els cabells rossos esvalotats.
A Llotja estàvem cansats de dibuixar carbonets
mentre a París, la imaginació al poder arrencava llambordes!
Era la nòvia d’un ballarí i duia un vestit blau escotat,
cenyit a la cintura.
Aquella tarda de maig feia calor.
Com que havia arribat amb retard,
no es va posar la bata blanca.
“Avui vaig vestida com el cel de Vilanova”
-li va dir, tot rient, al vell mestre, quan va fer la ronda.

(Durant els meus anys d'estudiant a Llotja, la meva 'imatge' de Vilanova i la Geltrú, que aleshores no coneixia, va ser aquesta companya de curs, la Carme, nòvia d'un alumne del ballarí Joan Magrinyà. Fa dos anys li vaig dedicar aquest poema)












3 comentaris:

  1. Fantàstic, Teresa, com reculls els temes diversos en una brillant i sensible visió.
    Aquest poema el trobo molt bo. Endavant.

    ResponElimina
  2. La poesia intenta il·luminar ni que sigui fugaçment una petita parcel·la de la vida.
    ...i de vegades ho aconsegueix.

    Que bé que sona "Vilanova en blau"

    ResponElimina