diumenge, 13 de febrer de 2011

El portuguès "emprenyat"

Estic acabant de llegir L’últim quadern, de José Saramago. M’agrada, aquest home, tant com m’agrada l’escriptor. És l’arquetipus del portugués “emprenyat” i és difícil no donar-li la raó quan exposa els seus arguments, tot i que no comparteixo gaire la seva visió del món passada pel sedàs comunista. Però el que m’agrada de Saramago és que ho és de bona fe, comunista i ateu. Perquè també el seu ateisme se’m fa atractiu quan el veig fent el mateix paper que Jesús expulsant els mercaders del Temple. El seu ateisme és cristià com ho és el seu comunisme.

4 comentaris:

  1. Una vegada una persona propera em va dir que quan estava empipada era quan escrivia millor.
    Potser aquest prendre's interès pel món que ens volta fa que demostrem disgust quan ens adonem que no és tan perfecte com ens agradaria (inclosos nosaltres, no cal dir-ho). Llavors ho denunciem quan escrivim.

    ResponElimina
  2. Molt bona definició del seu tarannà!!!

    ResponElimina
  3. Un dels meus preferits... no calla res del que s'ha de dir.

    ResponElimina
  4. "Soc creient, crec que Deu no existeix..."
    Ni Saramago ni Buñuel, un científic entrevistat a la contra de La Vanguardia, del que ara no recordo el nom.

    ResponElimina