La meva néta de cinc anys obrint un dels regals del màgic Tió de Nadal. Per tradició familiar ho fem el dia de sant Esteve, aquest any a casa la meva mare.
dimarts, 27 de desembre del 2016
Màgic Tió de Nadal
dissabte, 24 de desembre del 2016
Bon Nadal
diumenge, 18 de desembre del 2016
Nadala 2016
Avui, en el quart diumenge d'Advent, en la porta ja del Nadal, us envio la nostra felicitació amb els millors desitjos de pau i bé.
dilluns, 12 de desembre del 2016
Les nadales, tema de col.leccionisme
Aquí teniu una imatge d'algunes de les meves felicitacions de Nadal, o nadales. Aquesta petita col.lecció forma part d'una exposició més àmplia: Les nadales, tema de col.leccionisme. Inaugurada el passat dissabte, dia 10 de desembre, la mostra es podrà visitar fins al 8 de gener de 2017 a la seu de la Penya Filatèlica de Vilanova i la Geltrú. Val la pena. S'hi apleguen nadales d'oficis, ja sabeu, el carter, el sereno, l'escombriaire, etc., les típiques nadales per felicitar parents i amics, i, encara, nadales personals, il.lustrades per artistes, moltes, sens dubte, són obres d'art.
Etiquetes de comentaris:
les nadales tema de col.leccionisme
divendres, 2 de desembre del 2016
Rituals
Tenim necessitat de
rituals. Tenim necessitat de transcendència malgrat el materialisme rampant que
ens envolta. Històricament, les religions tradicionals fornien rituals, formes simbòliques
per viure la transcendència, la vida de l’esperit, dins d’un marc. Les
societats antigues eren més petites i tancades. Ara, en les nostres societats obertes
i laiques, les religions són cosa privada, però en l’àmbit públic han quedat
rituals als quals se’ls dóna un sentit o altre, depèn dels celebrants.
Hi ha necessitat de ritual per celebrar
les fites del cicle de la vida. Aquesta
sacralització dels fets importants de la vida humana ve de molt lluny, tal com
creu l’arqueòleg i paleoecòleg Jordi Rossell, que afirma: la ritualitat i el simbolisme no són patrimoni exclusiu de la nostra
espècie i es remunten a l’origen del gènere Homo. Els neandertals
enterraven de forma cerimonial els seus morts.
Hi ha necessitat de ritual, com el que ara
es manifesta en la forma com celebrem el Nadal, per exemple, es cregui o no en
el motiu de la celebració, que és el naixement d’un déu encarnat. El ritual del
Nadal respon a aquesta necessitat que en l’àmbit del domèstic agafa forma de
reunió familiar, de comunió al voltant d’una taula ben parada i de festejar els
assistents amb regals, sobretot als infants de la família, ja provinguin del
tronc de Nadal o Tió, ja provinguin de l’arbre de Nadal o del Pare Nadal, o ja
sigui que es mostri en la posterior festa de l’Epifania o dels Reis Mags, o tot
alhora, i visca la festa.
Festa del sagrat, que quedi clar, encara
que la celebració sigui laica, sense cap lligam amb el seu origen religiós.
Ignorar aquest sentiment del sagrat de l’existència seria com ignorar una part
de la nostra condició humana. Encara que no creguéssim en res de res, els
rituals vindrien a ser una manera de celebrar, amb un petit o gran gest, la
gratuïtat de la vida, i de la vida que ens sosté. Almenys creure i celebrar la
vida.
(Article publicat al Diari de Vilanova, 2 de desembre de 2016. A la imatge, una fotografia d'un dels altarets de casa)
Etiquetes de comentaris:
celebracions,
festes del sagrat,
rituals
dilluns, 28 de novembre del 2016
Dibuixar és descobrir
"Per a l’artista dibuixar és descobrir", escriu el crític d’art John Berger al seu recull d’assajos i cartes Sobre el dibuix (Viena Edicions) en l’excel·lent traducció de Marta Pera Cucurell. El llibre s’acompanya d’il·lustracions que il·luminen el discurs del mestre.
John Berger sap de què parla, ja que pinta i dibuixa. "Per a l’artista dibuixar és descobrir", sí, i és tan exacte també des de la meva experiència. És la sensació que tinc cada vegada que traço una forma damunt el paper. Tinc una imatge al cap, tan clara com imprecisa perquè encara no s’ha mostrat. I és el traç que la va descobrint, que la fa visible. Abans no sabia res més que el que havia prefigurat. El traç, el primer i els següents, mostren, "marquen no el límit del que hem vist, sinó el límit del que hem esdevingut."
Una bella manera de dir que som en la descoberta, que ens trobem en la descoberta, també en l’apunt del natural. Es tracta del mateix procés que dibuixar d’imaginació: sempre ens trobem en aquest punt que va del no-res a la forma, i la meravella que ens assalta quan el traç va manifestant-se a mesura que el dibuix avança sobre el foli en blanc.
Em recordo en aquella gran sala amb sostres alts, altíssims, de la seu de Llotja al carrer Gran de Gràcia, amb un llapis a la mà i un plec de fulls sobre la falda. Sessió d’apunts del natural. Diu John Berger en la mateixa circumstància que quan es mirava la pàgina en blanc era més conscient de l’alçada que de l’amplada. Els límits superior i inferior li eren crucials, com la figura s’havia d’alçar de terra, o la manera en què s’aguantava a terra.
Em recordo fent el primer traç, partint del centre del paper. Com si la figura hagués de sorgir d’aquest centre centrant la figura. Els marges, generosos. La figura no sempre apareixia tal com la veia. Amb tot, el dibuix resultant no sempre era esguerrat, simplement no era el que veia sinó el que es mostrava. Això és la descoberta. La figura apareixia autònoma del model, amb vida pròpia. El "meu" dibuix era tan imperfecte respecte del model. Però no era un dibuix del tot maldestre, tenia la seva harmonia interna encara que algun traç se m’hagués escapat.
El que es mostrava damunt el paper era una interpretació del model que es descobria "altre" a través del meu traç. El dibuix no era fals, sinó una cosa diferent del model, tot i que a vegades s’hi assemblés. "He vist això", escriu John Berger. El dibuix declarava aquesta veritat.
(text publicat a Catorze14. La imatge, del juny del 2010, està feta davant d'un grafitti, un traç a la paret. No és meu, però feia un bon fons de fotografia)
Cuba
Dissabte, 26 de novembre de 2016, va morir Fidel Castro. "La historia me absolverá" havia dit i repetit. Un home amb carisma, sens dubte. Però va mantenir el seu poble en la minoria d'edat. He estat a Cuba en dues ocasions. Vaig veure i observar molt de patiment, també molta dignitat per part dels cubans. Amb això comptava el dictador, diria. El primer viatge, l'any 1998, va donar com a fruit Estampes de Cuba. Em vaig enamorar de Cuba. Vaig publicar el llibre l'any 2001.
Etiquetes de comentaris:
Cuba,
Estampes de Cuba,
fidel Castro
Subscriure's a:
Missatges (Atom)





