A l’àlbum Cases singulars,
personatges singulars (coeditat per Albertí Editor i l’Ajuntament de
Barcelona), Isabel Vallès Audouard i Laura Pastor Durán, provinents de l’àmbit
de la història de l’art, han fet una tria selecta de deu cases singulars
barcelonines: Palau Moxó, Casa de la Seda, Museu de l’Acadèmia, Casa Rocamora,
Palau Güell, Casa Amatller, Torre de Bellesguard, Estudi d’Oleguer Junyent,
Casa Lleó Morera i Casa Batlló.
En els seus records, cadascú evocarà una casa. O més d’una. En el segon pis
de la fabulosa Casa Amatller, durant uns anys s’hi va allotjar la Institució de
les Lletres Catalanes. Vaig adreçar no poques cartes personals, al director que
en aquell moment tenia l’ILLC. Aleshores encara s’escrivien cartes. Estic
parlant dels anys 1992-93 i sembla que faci mil anys!
De la lectura dels avatars d’aquestes cases singulars pel seu valor
artístic i per la personalitat dels seus estadants, voldria destacar el Museu
de l’Acadèmia de Belles Arts Sant Jordi, la “casa” més acostada a la meva època
de formació. Llegint la cronologia històrica de l’edifici on hi ha l’Acadèmia
de Belles Arts (l’edifici de la Llotja al passeig d’Isabel II), he evocat
moments d’emoció en posar els peus en aquesta construcció vetusta. Les aules
tenien uns sostres alts, catedralicis. A l’hivern era difícil escalfar aquells
espais. Durant el tercer curs, els estudiants que proveníem de les sucursals de
l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics, més coneguda com Escola de la
Llotja, vam rebre unes classes que eren un tast de les especialitats que oferia
l’Escola. En aquell moment era en aquest edifici de la Llotja on encara tenien
lloc, ja que un any després la seu central de l’Escola de la Llotja va
traslladar-se a l’edifici nou, al carrer Ciutat de Balaguer. Les especialitats
que més em van interessar van ser modelat i disseny de vitralls. No vaig fer,
però, ni una cosa ni l’altra. Ja m’havia decantat per cursar disseny gràfic,
una especialitat que tot just feia un curs que havia començat a la nova seu. A
l’entrada de la “vella” Llotja hi havia una rèplica de l’escultura de Moisès,
de Miquel Àngel. M’impressionava. L’original forma part de la tomba del papa Juli
II. Anys després vaig admirar-la, amb sentiment crescut, a Sant Pere in Vicoli,
de Roma.
(article publicat al Diari de
Vilanova, 4 de desembre de 2015. En una imatge, la coberta de Cases singulars, personatges singulars.
En l’altra imatge, una vista de l’entrada de la seu de l’actual Escola Superior de Disseny i art "Llotja", al carrer Ciutat de Balaguer, 17, amb una fotografia, a la paret esquerra, de l’antiga
seu de la qual parlo en l’article a propòsit de l’Acadèmia de Belles Arts Sant Jordi, una
de les cases singulars esmentades al llibre)
