Ahir matí vaig escriure el meu post, vaig visitar alguns blogs i vaig tancar l’ordinador perquè, amb una colla d’amics –el matrimoni Cadena, Antonio i Tini Hervás i Concha Ibáñez- havíem de fer una visita a la pintora Luisa García-Muro a casa seva d’El Papiol, on té el seu taller, i encara una extensió del mateix que té a Olesa en una nau immensa.Després del dinar esplèndid que ens va oferir amb el seu marit Arturo, l’animada conversa ens va tenir atrapats força estona. La temperatura era molt agradable sota els arbres del seu jardí. De manera que quan vaig llegir La Contra de La Vanguardia a casa ja era el capvespre.
En el post d’ahir parlava de “coincidències”. Al respecte, deia, i ho tradueixo, María Pagés, la bailaora i coreògrafa entrevistada a La Contra: “La vida està feta d’això que anomenem casualitats, que vénen per alguna cosa i t’obren camí”.
Com en direm, d’aquesta casualitat, coincidència o sincronicitat, per dir-ho a la manera de Jung? Com el jove Fèlix de Ramon Llull, jo crec en la meravella. Però no de forma cega sinó perquè la visc tantes vegades.
