Aquest any es commemora
el centenari del naixement de Josep Palau i Fabre (Barcelona, 1917-2008),
poeta, picassòleg, narrador i assagista. Una de les millors formes
d’homenatjar-lo és llegir-lo. Aquest poeta excel.lent que es feia dir
alquimista –tota poesia veritable és fruit d’un procés de transformació de la
matèria basta en una obra subtil-, va escriure un conjunt d’assaigs que va
titular Quaderns de vella i nova
alquímia. En aquests Quaderns hi
ha textos on l’autor assaja sobre temes complexos, entre d’altres, el treball
de Ramon Llull, reflexions sobre episodis bíblics o l’actitud del poeta davant
de la seva obra. Però en aquests Quaderns
que fan de bon llegir també hi ha textos curts i saborosos, on l’autor reïx a posar
damunt la taula temes com ara la idiosincràsia del senyor Esteve, la criatura
creada per aquell altre escriptor genial que va ser Santiago Rusiñol. Per la
seva actualitat, tot i que estem en procés de girar-la, no resisteixo la
temptació de reproduir el text que Palau signa el 17 d’abril de 1994.
El
senyor Esteve? Tots en som fills, o néts, o besnéts. El senyor Esteve és l’home
d’un país ocupat, que prou feina té a guanyar-se la vida, i que no vol saber
res de res que no sigui aquest guanyar-se la vida amb el treball obstinat i
incessant, perquè qualsevol cosa li fa por que pugui comprometre la seva
activitat, l’única que durant molt de temps li fou permesa. Guanyar-se la vida,
i gràcies!
Rusiñol tingué prou flaire per donar-li un
nét artista. Després de moltes generacions de treball anònim apareix el luxe.
El cas és que el senyor Esteve s’ha
revoltat, s’ha cansat no de treballar, que treballa com llavors, de sol a sol,
sinó de l’abús exercit més que mai pel país ocupant, i d’aguantar el menyspreu
que li esmussa la dignitat. El senyor Esteve ha dit prou, estimat Josep Palau i
Fabre, i aquest luxe, aquesta veta
creativa del nét, ha donat lloc a unes generacions que hem perdut la por i
estem a punt de convertir-nos en els artistes del segle. Tant que som a punt
d’afaiçonar un nou país, el que ens volem permetre. Tu n’estaries content, poeta.
(article publicat al setmanari El 3 de vuit, 7 d'abril de 2017. A la imatge, l'ex-libris que vaig dedicar a Josep Palau i Fabre i publicat a la carpera A sis veus)
