Ric i m’exalto sola, parlo amb ella com si
la tingués al davant: Mira que ets, M. Aurèlia! Estic rellegint Cartes impertinents de dona a dona,
reeditades per Cossetània en l’any del centenari del naixement de la Capmany,
com li dèiem a casa. Les bones estones que ens havia fet passar aquesta dona
intrèpida, intel·ligent i d’humor i geni agut, a la meva amiga Natàlia i a mi amb
les mares respectives aquells vespres al Fòrum Vergés. Hi vèiem pel·lícules
d’art i assaig i l’escriptora, que conduïa el fòrum posterior, feia uns bons
comentaris que a vegades treien l’entrellat del guió, però a vegades no del tot,
i aleshores el debat estava servit! Sort que era divendres al vespre i el
dissabte no havíem d’anar a treballar, la meva amiga i jo. Perquè se’ns feien
les tantes discutint. La Capmany era un pou d’arguments que enfilava amb una destresa
extraordinària.
La Capmany va escriure molt: novel·la,
narrativa curta, assaig, guions de ràdio, contes per a infants, teatre. I tot
això desenvolupant una activitat mediàtica que la va convertir en una
intel·lectual respectada i popular. Amics que havien estat a casa seva havien
dit que feia l’arròs alhora que tenia un paper posat a la màquina d’escriure i
escrivia, tac-tac.
Les Cartes
impertinents van ser publicades l’any 1971 per l’Editorial Moll, de
Mallorca. Cartes que han estat molt esmentades, com la carta de la dona de bé
que escriu a l’assassina de l’àngel de la llar. Cartes que es van popularitzar
pel seu to provocatiu, de tu a tu entre dones de totes classes: anònimes,
famoses, personatges històrics o literaris com ara Teresa la Ben Plantada, a
qui la Capmany escriu disfressada de feminista, o la dona desenamorada que
escriu a la monja portuguesa Mariana Alcoforado. El llibre respira feminisme, i
cosa que sorprèn en ple 2018, les reivindicacions que feia la Capmany, lúcides
i punyents, no han perdut vigor. És com si el temps no hagués passat i encara
estiguéssim empantanegats en rols que ja haurien d’haver passat avall. Llegiu Cartes impertinents de dona a dona, o,
millor, de dona a home. Ells ens llegeixen poc, la veritat, i això la Capmany
també ho diu.
(article publicat al setmanari El 3 de vuit, 2 de març de 2018. A la imatge, cobertes dels llibres ara mateix publicats per a commemorar el centenari del naixement de Maria Aurèlia Capmany)
