Dolors Oromí
(Barcelona, 1928) és un nom reconegut en l’art del tapís contemporani a
Catalunya. Els seus tapissos són d’una originalitat genuïna, fruit de la seva
experiència vital: «El material em crida», diu Dolors Oromí que hi posa l’art.
Filla d’un industrial del tèxtil, Dolors
Oromí va créixer envoltada de teixits, fils, sedes, llanes. Però la seva
creativitat insòlita, iniciada de la mà de Josep Grau Garriga, es va disparar
en contacte directe amb cordes i cordills a la seva masia familiar: «Un dia
estaven arreglant un carro amb cordes i filferros i com que no tenia llanes,
que les tenia a Barcelona, vaig començar a treballar amb allò. I vaig pensar:
això és el que em va bé». Matèria propera per fer gran art.
Els tapissos de Dolors Oromí: monumentals,
espectaculars, alguns gairebé escultures, estan lligats a la terra, a la
natura, als seus dons vegetals treballats a través d’oficis mil·lenaris com són
les cordes. Impressiona veure les mans nuoses de l’artista que va treballar aquests
tapissos amb una energia que encara guarda en el fulgor de la seva mirada. «Jo
sóc molt rústica, sóc de bosc. M’agrada més un hort que un jardí», diu aquesta
creadora que té obra en museus de Nord-amèrica, Europa, Japó i, per descomptat,
Catalunya i Espanya. Obres destacades formen part del Museu del Tapís de Sant
Cugat.
Dolors Oromí, d’una rara humilitat en el
món artístic amb tants egos inflats, explica senzillament com s’inspira: «Jo no
busco el material per fer un tapís. Veig el material i penso el que podré fer
amb allò». I el que fa se sustenta en una tècnica de teixir ben apresa que ella
ha desenvolupat amb una gran creativitat en funció d’aquest material gens dòcil
i que ella treballa donant als seus tapissos unes textures que van més enllà de
la forma per traslladar a la vista conceptes com la maternitat, o sortir del
tapís convencional per confeccionar una col·lecció de màscares en un recorregut
que va de la matèria propera: cordes, cordills, sogues, maromes, anelles,
xarxes i filats a la materialització d’unes màscares que com les dels indígenes
remeten al més profund de la psique.
(article publicat al setmanari El 3 de vuit, 7 de gener de 2022. A la imatge, un tapís de Dolors Oromí)
