Quan amb motiu de la
Festa Major de l’any 2011 vaig ser invitada a pronunciar el
Convit a la Festa, vaig pensar que, en la talaia del segle XXI, potser valia la
pena retornar al moll de l’os de la celebració: el patronatge de Maria de les
Neus, tot fent una aproximació en els avatars de la devoció mariana que li va
donar sentit religiós. Alhora feia esment dels referents antropològics que
tanta llum fan sobre la força dels arquetips, agents dinamitzadors i recreadors
de l’imaginari col.lectiu.
En Maria de les Neus, Verge de les Neus o Marededéu de les Neus, hi batega
el cor del vell arquetip de la mare condensat en les figures de la Deessa Mare, que la
religió popular, amb la cristianització, va anar fent florir amb tants noms
afegits al nom de Maria, i dels quals Maria de les Neus n’és un, com ho és el
de Montserrat, Núria, Vinyet, Queralt, Cinta o Meritxell.
Ara s’acaba de publicar De la Diosa a
Maria. Una aproximación desde la teoría de los arquetipos (Publicacions de
l’Abadia de Montserrat, 2015), un molt atractiu intel.lectualment treball del
catedràtic de Filosofia i doctor en Antropologia Filosòfica, Joaquín Campos
Herrero. Conscient de la importància de la teoria dels arquetips, l’artífex
modern de la qual és Carl G. Jung (la base cal trobar-la en Plató), en el seu
assaig el professor Campos posa en antecedents als lectors sobre l’activació i
manifestació periòdica dels arquetips en la psique humana. Un dels arquetips
més potents en la nostra psique és el de la mare. Ningú no pot parlar d’ell
mateix sense esmentar la mare. En l’inconscient col.lectiu, on de forma
universal regna, doncs, l’arquetip de la mare, es troba també un fons ecumènic
del qual emergeixen (i convergeixen) totes les formes espirituals, com escriu
el professor Campos, tot fent memòria dels treballs de fenomenologia de les
religions de Mircea Eliade.
Amb amplis coneixements de base, rigor intel.lectual i consideració per la
figura cristiana de Maria, així com amb els seus estudis pacients –aquest
treball de Joaquín Campos dóna la sensació que ha estat fet sense aquelles
preses que esguerren qualsevol reflexió-, l’autor s’aproxima a la figura de
Maria, mare del Jesús històric esdevingut el Crist postpasqual. S’hi apropa per
posar el focus en la seva indubtable condició d’arquetip universal, alhora que
té en compte Maria des del personatge que d’ella es visualitza través de les
escriptures del nou Testament.
És justament per la seva condició de representació del matern universal,
que Maria, vista alhora com a verge i com a mare, va poder calar tan a fons en
l’imaginari de la gent que ja tenia devoció per l’espiritual i el simbòlic de
la figura materna, o sigui: més enllà de l’estima per la pròpia mare. Les dessees
que han precedit la figura d’una Maria celeste no eren, doncs, simples icones,
com no són simples icones les representacions de les diverses Maries que tenen
dia de celebració en el calendari litúrgic.
En l’interessantíssim assaig De la
Diosa a María, de Joaquín Campos, hi ha reflexions fonamentals per entendre
una de les pulsions més humanes que, a desgrat de la galopant secularització
dels nostres dies, ens inviten, des del més profund del misteri de la vida, al
conreu del seu aspecte espiritual. En la memòria col.lectiva hi ha les petges
de les deïtats femenines que amb la seva energia espiritual van estimular la
religiositat precristiana. El posterior cristianisme, forma religiosa que tant
ha inspirat, d’art i de cultura, la nostra complexa civilització occidental,
hereta les diverses deesses mares en la figura sublimada de Maria. Per als
vilanovins i vilanovines, Maria de les Neus. Bona Festa Major!
(article publicat al Diari de
Vilanova, 31 de juliol de 2015. En la fotografia, una imatge de Maria de
les Neus)