Qui tingui un magraner
plantat al jardí o a l’hort, o qui per curiositat en segueixi l’evolució en un
camp o en un parc, haurà vist que aquest any, amb la calor intensa, moltes
magranes s’han obert. No han caigut a terra, madures, sinó que s’estan
consumint, arrugant, podrint a l’arbre.
Una fruita que es podreix no es pot
menjar, és un fruit perdut. No voldria ser apocalíptica, però molts fruits s’estan
podrint davant dels nostres ulls. Podríem canviar la paraula fruits per valors.
Només cal mirar un telediari, llegir un mitjà informatiu o donar una volta per
la plaça de Facebook per veure com aquests valors es consumeixen, s’arruguen i
moren abans de ser de profit. Insolació, cremació, desforestació, depredació.
Egoisme. O potser seria millor dir ignorància no pas d’informació sinó de
coneixement.
Mirar els rostres de segons quins líders
mundials fa esgarrifança. Els uns perquè mostren la fredor de l’acer, els
altres perquè mostren la flama incendiària. L’Antàrtida es desgela, l’Amazònia
es crema. Els extrems es toquen. Però el que fa mal al cor és que aquests
líders han estat votats, que hi ha gent que els ha votat com es va votar
Hitler. En aquell temps que la memòria visual ens el mostra en blanc i negre, potser
també hi havia jardins i camps en els quals es van assecar els fruits per falta
de pluja o de sentit del deure per lluitar a favor dels drets humans crivellats
per la injustícia. La fruita madura no va arribar a caure de l’arbre, es va
podrir abans i no va aprofitar a ningú, al final, com ja era en el començament.
Ceguesa programada? Ceguesa induïda? Ceguesa voluntària?
L’antiga medicina hindú utilitza un mètode
curatiu: suggerir al malalt una narració, un conte inventat per ell mateix
sobre el qual ha de reflexionar amb la finalitat de posar llum a un problema
inicial que hagi pogut originar el dolor, el malestar, la malaltia. He explicat
un conte real. “Per a què poetes en temps miserable”, va escriure Hölderlin. No
ho sé. Però, ¿com no escriure el dol pels fruits que es cremen o es marceixen
encara adolescents en l’arbre de la vida?
(article publicat a El 3 de vuit, 6 de setembre de 2019. La fotografia de la magrana està presa el passat dia 4 d'agost)
