El dia 2 de gener vaig fotografiar aquestes branques d'ametller florides. La seva visió m'encomanava una energia positiva, alegre i esperançada, malgrat ser ja al cor de l'hivern. Aleshores van venir els atemptats del terrorisme islamista a París, a la seu de la revista Charlie Hebdo, i les reflexions, unes fetes a sang calenta, les altres més reposades i imprescindibles per anar a fons d'un fenomen que s'hauria d'haver previst. Un cop de puny a l'ànima. Però no va ser pas únic, aquests dies de gener, ja que aquest cap de setmana passat aquí vèiem, esgarrifats, les imatges de Ciutat morta, el documental on s'hi explicava un fet kafkià succeït a Barcelona. Dels joves protagonistes maltractats per uns agents de la Guàrdia Urbana i el posterior procés judicial i presó injusta, no em puc treure del cap la jove poeta Patricia Heras, que de resultes de ser presa i condemnada com els altres joves com a cap de turc d'un fet que ningú d'ells no havia comés, va acabar tirant-se pel buit d'una finestra. No sé si em sé imaginar en el seu lloc, perquè l'horror no em deixa veure res. I, no obstant això, i com si d'un mandala es tractés, miro la flor petita i blanca que brota de la branca d'ametller... Una flor per a tantes tombes, massa tombes.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Charlie Hebdo. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Charlie Hebdo. Mostrar tots els missatges
dimarts, 20 de gener del 2015
dilluns, 12 de gener del 2015
Coartada pseudoreligiosa
Diguem-ho d’entrada: l’atemptat terrorista que va tenir lloc aquesta
setmana passada a París, i que va fer víctimes entre els dibuixants de la revista Charlie Hebdo
i a l’hipermercat jueu, no té res
a veure amb la religió musulmana sobre la que es vol fonamentar sinó amb una
ideologia –és a dir: amb una idea política extremista, o, si es vol dir d’una
altra forma, amb un integrisme políticoreligiós-. Aquesta ideologia
–l’islamofeixisme- ha esdevingut violència i terror. D’aquí ve que, amb
llàgrimes als ulls i amb els rostres contrets per l’esglai i el dolor,
centenars i milers de musulmans francesos i de tot el món, també a Catalunya,
es manifestin i es planyin en públic d’aquest càncer que amenaça el cos de la
humanitat.
El que s’ha esdevingut a París són uns assassinats a sang freda amb una
coartada pseudoreligiosa que té els seus antecedents, recordem-ho, en els
atemptats terroristes a Nova York, a Londres, a Madrid. Els qui amb tant d’odi
contra Occident van perpetrar aquelles morts indiscriminades eren gent
fanatitzada i intolerant que en nom de l’Islam (en realitat, estrafent els seus
valors), s’atorga el dret de disposar de la vida dels qui consideren els seus
enemics.
Però anant una mica més a fons dels arguments, cal dir que aquesta actitud
agressiva amb resultat de mort respon a un nihilisme, a una buidor de
transcendència, a una negativitat en la vida de l’esperit que, per posar-hi una
imatge, podria veure’s com un forat negre que engoleix justament el que tant es
proclama: la fe. Tota
creença religiosa és una forma de fe i de recerca d’harmonia de la vida. Per
aquesta raó qui té fe en la vida no mata sinó que crea vida, la respecta, la
nodreix.
Així, doncs, quan en aquests assassinats terroristes se sent el crit ‘Déu
és gran’, en realitat el que sentim i veiem amb una gran esgarrifança al cor és
‘la mort de Déu’. Perquè matar una criatura humana és matar Déu. S’hi cregui o
no, i tant si som musulmans com jueus com cristians, com de qualsevol altra
religió, Déu es troba en tots nosaltres. És per aquesta raó que Déu és gran,
com proclama l’Islam, i és per aquest motiu que l’assassinat de qualsevol ésser
humà és un crim contra Déu, o el que és el mateix: contra la humanitat sencera.
Els valors culturals i espirituals d’Occident, hereus de la cultura grega
(que va inventar la democràcia) i la judeocristiana, del Renaixement i de la
Il.lustració (que, admetem-ho, vivim en decadència) no són una amenaça per a
cap fe religiosa, ans al contrari. Per aquesta raó hem d’actualitzar,
revitalitzar aquests valors. El laicisme i la separació de poders entre les
esglésies i els estats, són la millor garantia perquè siguin respectats tant
els drets dels creients com els drets dels qui no ho són. Sí, tenim dret,
perquè ens l’hem guanyat a pols, a buscar i a viure l’espiritualitat tant a
dins com a fora de les religions. És un guany que, desgraciadament, ha costat
molta sang i molts patiments. La nostra història col.lectiva és plena d’episodis
d’intolerància que ha ofegat l’ànima de tanta gent.
Prendre consciència d’aquest passat i del moment present, veritablement
crític, ens hauria de comprometre molt seriosament a esforçar-nos per revertir
les energies negatives dels fonamentalismes, siguin del signe que siguin. Ens
convé expulsar del nostre interior qualsevol espurna negativa que ens pugui
assaltar. I respectar en tothom els drets adquirits a través de les nostres
societats democràtiques, obertes, lliures. Som conscients de la seva
imperfecció, però també som conscients de l’enorme potencial humà de què
disposem per a millorar-les. A Orient, a Occident, o a l’últim racó de la
Terra.
(a la imatge, una cal.ligrafia de Salah al-Moussawy, on diu literalment: Bénie soit votre fête! Bonne année! Vaig comprar aquesta postal justament a París. Article publicat al Diari de Vilanova, 16 de gener de 2015)
Etiquetes de comentaris:
Charlie Hebdo,
coartada pseudoreligiosa,
democràcia,
islamofeixisme,
laicisme,
nihilisme,
terror
Subscriure's a:
Missatges (Atom)