En el text del
Cant de la Sibil·la, que dècades enrere a Mallorca encara el cantava a cappella un minyó amb la seva veu
blanca, s’hi revela una profecia sobre la fi del món i la vinguda del Messies
per segona vegada en el que ha de ser el dia del Judici Final. És un cant mil·lenarista
cristià, doncs, de por a l’any 1000 que havia de portar la fi del món, i que
malauradament ara no es desdiu del to apocalíptic que han adquirit els nostres
dies afeixugats per guerres cruentes, migracions que no cessen, canvis
climàtics que esdevenen diàfans als nostres ulls i líders que fan tanta por com
la DANA que, inclement, va assolar terres valencianes causant tantes pèrdues
materials, dolor per les terribles morts i provocant en els damnificats un
sentiment de desemparament per causa de la mala gestió governamental.
En els seus
inicis, el Cant de la Sibil·la era interpretat en llatí, però des del segle
XIII hi ha documentació que indica que ja es cantava en català. Ens trobem
doncs, davant d’una de les primeres expressions poètiques en llengua catalana,
en la llengua del rei Jaume I i els seus descendents, i de la gent de la seva
Corona, si bé també existeixen versions en llengua provençal.
Essent com és la Sibil·la una figura femenina i el seu imaginari provinent de la història antiga (grega i romana), ens pot sorprendre que prengués protagonisme en aquest drama litúrgic i cant gregorià que es representa a les esglésies abans de la Missa del Gall, a la Nit de Nadal. Per aquest fet, al segle XVI, amb el Concili de Trento (1545-1543) va anar desapareixent per considerar aquesta representació un ritu pagà. Només es va conservar intacte a Mallorca i a l’Alguer, on el Cant de la Sibil·la pren el nom de Senyal del Judici.
(article publicat a La Fura, 9 de gener de 2025)
