Els qui el 7 de desembre es van manifestar
a Brusel·les van creuar tantes ratlles geogràfiques com mentals. El president Puigdemont
és en aquell exili on fa campanya per guanyar un referèndum de sota mà, ja que
ha estat dirigit per Europa. No ha estat idea de Rajoy convocar eleccions. El
que voldria aquest neofranquista és que a l’exili (i a la presó) hi fóssim tots
els independentistes. Catalans que fem nosa a la Catalunya que vol continuar dominant
i explotant. Niño Becerra, que hi veu lluny, ha dit que l’Estat espanyol és a
punt de fer fallida i Montoro afirma que Catalunya el salvarà. Espanya no
s’aguanta. Interessos de casta i dels partits majoritaris que es reparteixen privilegis
han eixugat les fonts.
L’emancipació a la qual aspira una gran
part de Catalunya, avalada pel referèndum de l’1-O, primer dia de la República
abans que fos proclamada perquè la vam guanyar de ple dret, no obeeix a una
qüestió econòmica sinó a la voluntat de consolidar una democràcia real sorgida
d’un poble adult, d’esperit lliure i responsable. Un fet insòlit a l’Espanya
autoritària que vol continuar regint de forma vertical, uns manant i els altres
obeint contents amb pa i fandangos televisius, rentats de cervell que
emmascaren noves formes d’esclavatge i que deuen ser també del gust dels podemites que no s’hi rebel·len. Espanya no té qui defensi la llibertat. Aquí,
el bloc 155 vol continuar la repressió inquisitorial i l’statu quo amb l’ajut dels comuns,
peces necessàries perquè el sistema corrupte faci veure que es blanqueja. La
República, una proposta política, social i cultural d’una modernitat inèdita
fins i tot a Europa, ens espera a les urnes amb records recents com el dels
bombers catalans donant sang a Brusel·les perquè la revolució que volem no n’ha
de fer, de sang. Ja sabeu: 155 o República catalana. Dos models de cultura i
civilitat diferents.
(article publicat a DV - Diari de Vilanova - 15 de desembre de 2017. La imatge està presa en la manifestació de l'11 de setembre de 2017)
