A finals del 1945, pocs
mesos després d’acabada la Segona Guerra Mundial, George Orwell escrivia una
carta a Arthur Koestler comentant-li el projecte que estaven elaborant, amb qui
n’havia parlat, com el podrien dur a terme. Es tractava de crear una
organització internacional, similar a la Lliga pels Drets Humans que existia
abans de la guerra. La seva finalitat era protegir l’individu, a qualsevol
país, de la detenció arbitrària i l’empresonament sense judici, de la
deportació del seu país natal o de la restricció dels seus moviments dins
d’aquest, la promoció de la llibertat d’expressió i de premsa, i del dret de
tot individu a nomenar i a votar el candidat de la seva elecció. Els noms que
havien proposat per aquesta organització internacional la qual, naturalment,
havia d’estar per sobre dels Estats i els seus interessos, era Lliga per la
Defensa i el Desenvolupament de la Democràcia, i Lliga per la Llibertat i la
dignitat de l’Home. El motiu d’aquesta iniciativa era que tant Orwell com
Koestler, i amics de prestigi intel·lectual com Bertrand Russell, Barbara Ward
o Tom Hopkinson, era que consideraven que el sentiment democràtic (així ho
escriuen ells), havia baixat a tot el món i calia una organització
internacional que defensés i promogués la democràcia.
Els lectors hauran apreciat la similitud
amb el moment històric que vivim, de la baixada, si és que mai ha existit, del
sentiment democràtic de l’Estat espanyol i la seva representació a Catalunya.
Si Orwell, Koestler, Russell i els intel·lectuals que recolzaven la idea
haguessin reeixit en la creació d’aquest organisme, ara ens hi podríem acollir
per defensar els drets democràtics d’empresonats i exiliats. Per què aquesta
Lliga no va prosperar? Va començar una guerra freda que va dividir en món en
dos blocs i no va acabar fins a l’enderroc del mur de Berlín. Caldria recuperar
la iniciativa en bé de la democràcia al món.
(article publicat al DV -Diari de Vilanova-, 26 de gener de 2018. A la fotografia, una fràgil papallona enmig d'un camp d'espígol)
