(El que fa singular una persona és la suma d’experiències i decisions
successives. Catherine Malabou, filòsofa)
Per aquest ordre, Mia (Maria) Bernoulli (1868-1963), mare dels tres fills
de Hesse, Ruth Wenger (1897-1994) i Ninon Dolbin-Ausländer (1895-1966), van ser
senyores Hesse, van compartir la vida de Hermann Hesse (1877-1962), lloc
estepari com el protagonista de la seva famosa novel.la, un home centrat en ell
mateix i en la seva escriptura que, això no obstant, no va poder prescindir de
la convivència –estranya convivència, cal dir-ho- amb les qui van ser esposes
seves.
L’any 2012, l’escriptora i biògrafa Bärbel Reetz va publicar a Alemanya Hesses Frauen, aquí recentment publicat
per Circe (2013) amb el títol Las mujeres
de Hermann Hesse. Aquest
impressionant volum conté la biografia de les tres esposes de Hesse que, tot i
ser d’intel.ligència i de personalitat tan diferent l’una de l’altra, tenen en
comú la dedicació absoluta, sacrificada, al famós premi Nobel del 1946, un home
malaltís tant en cos com en ànima, i que sempre va posar la creació literària
per davant de la família d’una manera gairebé patològica. Només en els anys de
la vellesa sembla amororir-se, tal com es desprèn de les pàgines d’aquesta
triple biografia, o retrat de grup femení amb un escriptor de vocació ermitana
que en canvi es va prodigar en una voluminosa correspondència amb les seves
esposes, família, amics i lectors. Escriure aquestes cartes (moltes d’elles
publicades), que prenia bastantes hores de treball a l’escriptor, ha resultat
ben útil a l’hora de fer un retrat viu, o biografia d’una ànima que va passar
pels treballs de la psicoanàlisi (el seu psicoanalista va ser Joseph Bernhard
Lang, deixeble de Carl. G. Jung) i per l’aventura espiritual d’influència
oriental, que li venia per tradició familiar. Ambdós camins estan reflectits en
una obra literària i assagística de gran calat.
Ja havia llegit Demian i Siddharta dins de les obres completes
publicades per Aguilar (1961), quan vaig llegir l’apunt biogràfic, Conocer Herman Hesse y su obra, que va
publicar José Mª Carandell a Dopesa (1977). Gairebé sempre cal buscar en la
biografia d’un escriptor o d’una escriptora les claus d’interpretació dels seus
escrits més emblemàtics. En aquest moment, i gràcies al minuciós treball
d’investigació de Bärbel Reetz, he pogut ampliar el coneixement que de Hesse
m’havia arribat a través dels apunts de Carandell. Amb la lectura de Las mujeres de Hermann Hesse, les
novel.les Narcís i Goldmund, o Viatge a Orient, se m’han fet més
diàfanes quant a lectura simbòlica, així com se m’han fet més comprensibles els
motius d’índole espiritual que van ocasionar una obra literària que culmina amb
El joc de les boletes de vidre.
La clau autobiogràfica facilita entendre les preocupacions metafísiques de
Hesse. Durant la seva vida, Hesse va patir moltes crisis espirituals fins
arribar al reconeixent d’un jo espiritual que va més enllà del jo corporal. En
una carta, escrivia Hesse: Aquest jo [espiritual] comprén el fonament del món i de la vida i
no pot confondre’s amb el jo individual… Existeix un altre Jo, ocult darrere el
jo, mesclat amb ell, però inconfusible. Aquest segon Jo, sublim i sagrat (l’atman
dels hindús, que vosté equipara a
Brahma), no és personal, sinó la nostra part de Déu, de la vida, del tot, de
l’impersonal i ultrapersonal. Lliurar-se a aquest Jo, seguir-lo, sempre val la
pena. Però resulta difícil, perquè aquest Jo etern és silenciós i pacient,
mentre que l’altre jo –l’individual- és impacient i sorollós.
Per això Hesse buscava aïllar-se del soroll i la impaciència del món… Però
aquest seu bé no sempre es va constituir un bé per als altres, com es llegeix
en les biografies de les seves dones. L’harmonia entre el jo espiritual i el jo
corporal sempre és difícil. Però no hi ha una altra manera de ser humà, que és
alguna cosa més que ser home o dona.
(article publicat al Diari de
Vilanova, 7 de març de 2014)