Els haikus enamoren.
L’haiku és una forma japonesa de poesia breu de tres versos i 17 síl·labes:
5/7/5 en castellà, 4/6/4 en català. La tradició de l’haiku va ser modificada
pel gran Matsuo Basho al segle XVI. La forma és important, però molt més
important és l’esperit amb què s’escriu un haiku. Deia Basho als deixebles: «Deixeu que els haikus us surtin del cor i s’assemblin a les
fulles dels salzes acaronades per la pluja». La meravella de l’instant, l’efecte
sorpresa, o l’haiku com la mateixa llegenda de Buda: una il·luminació.
A 100 haikus (Lapizlàtzuli Editorial) l’autor, Valentí Gómez-Oliver,
(Barcelona, 1947), diu: «Com que es tracta d’una composició
tan breu, la seva gènesi ha d’intentar propiciar una font de suggeriments, els
quals hauran de ser acollits i completats pel mateix lector en enfrontar-se amb
el poema». En efecte: l’haiku és un poema tan concís en la seva
formulació com obert en la interpretació i suggeriment, com aquest titulat matèria obscura: «no es pot veure/ i molt poc en sabem,/ sols entreveure», al qual el segueixen les traduccions al castellà, feta pel
mateix Gómez-Oliver, així com a l’anglès, al francès, a l’italià, a l’alemany i
al japonès del centenar d’haikus escollits entre el miler que en unes petites
llibretes n’ha escrit l’autor durant trenta anys i que visualment acompanya
d’un dibuix amb la mateixa funció de suggerir, completar o expandir la imaginació.
Escriu un
estudiós de l’haiku, Agustín Jiménez, que en el conreu de l’haiku, que a Orient
és contemplació, a Occident és apreciació de tota la naturalesa, incloent-t’hi
la humana. Aquest és l’enfocament de Gómez-Oliver quan es refereix a
personatges singulars, com ara Nelson Mandela: «anys de presó/ –corprens la dignitat-/ ulls de perdó»; o quan parla del savi: «dins solitud/ envoltat de silenci/ viu celsitud»; o el dedicat al català: «o tot
o res:/ si ara bé et redreces/ faràs el pes», al qual cal afegir la seva pròpia
traducció al castellà: «o todo o nada/ si muy bien te restableces/ nos convenceràs»,
perquè així amplia la pròpia visió amb la visió altra, la visió mirall. Amb 100 haikus Gómez-Oliver se situa en la
genealogia de poetes catalans que van iniciar els ja clàssics Josep M. Junoy,
Josep Carner, Salvador Espriu, Josep Palau i Fabre.
(article publicat al setmanari El 3 de vuit, 5 d'abril de 2024)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada