divendres, 4 de març de 2022

Una base de paraules

 

     

Fornir una bona base de paraules comença per parlar als infants com es parla als adults. Els infants aprenen escoltant. Les paraules correctes són un bon fonament per a la fase de la vida que els espera: l’escola. L’ensenyament passa per les paraules. La vida la relatem amb paraules. Els humans som relat. El fil del pensament és relat. Ens expliquem a través d’un relat.  

Mestres de primària i professors de batxillerat lamenten la migradesa del llenguatge amb què arriben a classe molts alumnes. El desconeixement de les paraules és un obstacle per a la comprensió del discurs, de la lliçó acadèmica, de la lectura del text a estudiar. Un bon vehicle per augmentar el cabal expressiu és llegir literatura rica en expressions, és com un diccionari en viu. Llegir propicia escriure bé, de manera comprensible. Un altre gran dèficit de l’expressió que arriba a les proves per assolir places en l’administració fins al punt d’haver de rebaixar el nivell.

Molts malentesos provenen dels diferents nivells del llenguatge amb què ens comuniquem. Hem necessitat mil·lennis per arribar fins aquí, la cultura s’expressa no només a través d’una bona dicció i riquesa de llenguatge sinó sobretot pels discursos ben estructurats. D’unes dècades ençà sembla que caminem de dret a un abisme de la civilització que tant ens ha costat guanyar. Crèiem en la superació de la ignorància mitjançant l’alfabetització, l’ensenyament generalitzat, la cultura a l’abast de tothom. Ara que tenim tot això, ara se’ns queda a les mans.

Fan de bon llegir els articles de Pau Vidal recollits a L’enxandallament del món. Una crònica desenganyada de la fi de l’espècie (Viena Edicions). A la vista de la realitat ambient, l’autor retrata la decadència de la humanitat cap a la vulgaritat, la ignorància cofoia de ser-ne, la mala educació manifestada en la reducció dràstica del vocabulari, la banalització dels significats, la perversió de les formes, la lowcostització dels usos. I ja no parlem del català. Mal de llengua per als qui escrivim en català. L’expressió enxandallament és una metàfora. Què ha passat.

(article publicat al setmanari El 3 de vuit, 4 de març de 2022)


4 comentaris:

  1. L'altre dia vaig estar a punt de comprar aquest llibre per la meva filla, però no sé si és idoni encara per una nena de 10 anys. Què en penses?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Diria que encara és molt joveneta. Tinc una neta de 10 anys, és força madura, però no encara per llegir aquest llibre. Salutacions

      Elimina
  2. Bon retrobament, Teresa, propiciat pel llenguatge. Què es farà de tot allò treballat i comentat durant tants anys? No serà ni contalla d'àvies perquè, com em passa ara, no tinc ningú a casa per comentar res... per deixar una dita, o una cançó d'Apel·les Mestres, que té tan bons lieder... I així es va perdent tot aquell patrimoni que ens feia felices.
    Que trista és la soledat, Teresa... Tants àlbums estimats, tantes cançons i contes... i només un fantasma que recorre la casa.
    El meu és un llibre de proses curtes on explico algunes coses que em convenien. I sense altre promoció que la del whatssap de l'editor, fins on arribi.
    Moltes gràcies per les teves paraules, bona amiga.

    ResponElimina
  3. Voldré llegir aquest llibre... en faré un cor! Abraçades

    ResponElimina