A Frederica Montseny (1905-1994)
cal estudiar-la més enllà del mite de la dona anarcosindicalista i primera
ministra del govern de la República, com es va proposar el Simposi (2019) que li
va dedicar la Càtedra Ferrater Mora i del qual s’acaben de publicar els
treballs presentats. A través de la seva lectura, de seguida s’adverteix que el
mite Frederica Montseny és d’una gran potència. Volent-ho o no, entre d’altres
mites que es podrien prendre de la mitologia clàssica per explicar la seva
personalitat forta, hi ha el de Prometeu. Ho apunto en el meu treball Vida, la indomable, alter ego de Frederica Montseny, en el qual faig
referència a la novel·la La indomable (1928). Vida, la protagonista, és el nom que
en ser mare Montseny va posar a la primera filla.
Doctrines i ideologies elaboren mites. Per
més robotitzats que estiguem, hi ha una part de nosaltres que vol alimentar-se
d’alguna cosa intangible. A El poder del
mite diu Joseph Campbell: «Un dels problemes de l’actualitat és que no
estem familiaritzats amb la literatura de l’esperit. Ens interessen les
notícies del dia i els problemes de l’hora». Amb això el mitòleg no volia dir
que no ens hi havíem d’interessar, sinó que no hauria de ser l’única
preocupació. Per a Campbell, el mite és un bon instrument per interpretar la
realitat, enriquir l’experiència i comprendre els foscos i sovint aterridors
abismes de l’existència humana. I, encara, els mites són la llavor de les
religions (i, per tant, també de les ideologies modernes que ocupen el seu lloc)
per explicar l’inexplicable i volem explorar, com ara les utopies. La de
l’anarcosindicalisme n’és una. Llegint les novel·les i les memòries de Frederica
Montseny, així com el que d’ella s’ha escrit, i més enllà d’encerts i errors
(en els treballs del Simposi no hi ha pretensió hagiogràfica), cal apreciar la
seva sincera lluita per assolir l’ideal àcrata, encarnant-lo en ella mateixa,
cosa que no li va ser fàcil. L’home i la dona nous, cultes, lliures i
desvetllats, encara són per fer. Però no podem renunciar-hi sense renunciar a
l’impuls de la mateixa vida per aconseguir-ho.
(article publicat a El 3 de vuit, Vilafranca del Penedès, 7 de maig de 2021. A la imatge, el llibre Frederica Montseny: més enllà del mite, Publicacions de la Càtedra Ferrater Mora)
És una circumstància feliç descobrir opinions i comentaris sobre gent que coneixem poc, escrits per lectors que han aprofundit els temes. L'un ens porta a l'altre i així es va eixamplant el nostre horitzó. Gràcies, Teresa, per a teva aportació sobre Frederica. Una abraçada.
ResponEliminaLa màxima aspiració dels escriptors: ser llegits! Gràcies, estimada amiga.
ResponElimina