Hauria d’estar
contenta, aquest sant Jordi. Tinc dos llibres de publicació recent: un de
poesia i un altre d’assaig, treballats, com sempre, amb aquell instint de vida
per florir i amb aquella vocació insubornable que demanava Rainer Maria Rilke
al jove poeta a l’hora de dedicar-se a un mester amb tanta exigència com és la
poesia i el pensament.
Però entre les roses vermelles com cor
oberts a l’aire càlid d’abril, hi ha les roses grogues, com els llaços que
ofenen. Cal llegir entre ratlles, cal llegir en el subconscient del qual poca
idea en té el jo conscient, a vegades. Quan un ministre dies enrere afirmava,
irat, que el llaç groc ofèn, està dient per objecte interposat que és la
catalanitat la que ofèn. Tota manifestació, pacífica o reivindicativa, s’ha
convertit en una gran ofensa. Ja ho heu sentit: tot el que fem, mostres de
terrorisme. Pensem una mica sense enfilar-nos en gaires conceptes filosòfics
sense descuidar els psicològics, això ho farem un altre dia. Només direm que un
poble que fa dels llibres, de les roses i dels llaços grocs símbols de cultura,
d’amor i de fraternitat és un poble amb un nivell de civilitat i democràcia
remarcable. No hi és tothom, dins aquest poble, ja sento dir. Cadascú és allà
on és. Hi ha una cosa certa i és allò que fa cadascú. Les obres. Si es va
estrenyent el cercle fins arribar a l’escriptura –amb l’expressió plàstica i la
musical ja ha passat-, alguns podem ser acusats de terroristes. Mireu-nos bé,
acusadors. Amb quina cara gosareu apuntar-nos, coneixent les nostres obres?
Un
sant Jordi agredolç. No puc estar contenta. Em fa mal ofendre perquè no ofenc.
Em fa mal que se’ns digui terroristes, que se’ns llanci aquesta fletxa
enverinada a l’ànima amb voluntat d’exterminar-hi la catalanitat. Les paraules
no només són portadores de conceptes sinó també de símbols. Malgrat tot,
tinguem una bona Diada!
(article publicat al DV -Diari de Vilanova-, 20 d'abril de 2018. Tinguem presents els Jordis empresonats)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada