Deia Píndar: Cegues són les ànimes dels homes [i de les dones] quan exploren el camí de l'art amb la saviesa dels mortals, sense les Muses. Les Muses són de natura divina, ja que són filles del mateix Zeus i de Mnemosine (Memòria). Inspirats per les Muses, els humans poder aixecar-se per damunt dels propis peus de fang i ser capaços de captar la veu secreta que sorgeix de l'interior de les coses i dels fenomens còsmics. A través de l'alè de les Muses -vent arrabatador o suau alè a cau d'orella- poetes i artistes perceben la veu del món i de tot allò diví que li dóna vida. Dos coses semblen imprescindibles per ser abraçat per les Muses: oïda interna receptiva, és a dir, oïda espiritual activa, en actitud de treball, i una concepció no estrictament materialista de la vida (altrament les Muses només serien vistes com figures de paper) i deixar-se entusiasmar per l'oportunitat de co-crear, entenent la vida en constant recreació...
(a la imatge, una figura femenina captada al Museu d'Atenes aquest setembre passat)
Figura airosa, per cert: amb aquella lleugeresa corporal i espiritual que a tots ens agradaria tenir i no perdre mai.
ResponEliminaPerò ja deia Pau de Tars, per aigualir-nos la festa: "¿qui em deslliurarà d'aquest cos de mort?"
Una abraçada de tarda freda sense neu ni pluja. Només amb el caliu de dins.
Totes les referencies mitòlogiques es deixarse em portar a una reflexió pausada en el, teu interior.
ResponEliminaM'agradat l'al-legoria del humanisme.