Aquests dies, i davant d’unes
eleccions històriques com les que som a punt de dur a terme, penso en la
capacitat de resistència que podem arribar a tenir i a necessitar, algun cap de
llista per descomptat, però també la gent que volem decidir el nostre futur com
a nació. És clar que partim de considerar la nació com a subjecte de dret, i
això és precisament el que es vol negar, l’estat espanyol l’ha negat
sistemàticament, fos quin fos el règim imperant, des de fa tres-cents anys. Perdre
una guerra (els aliats anglesos ens van deixar ben penjats a canvi de
Gibraltar) no vol dir no tenir raó: hi ha molts exemples històrics de raons
massacrades a sang i foc. Ara: mirant endavant, i en ple segle XXI, podem
preguntar-nos per què aquí hi ha tants ‘demòcrates’, dins i fora del territori
català, defensors dels drets de tots els pobles menys el del poble de
Catalunya.
(foto feta l'Onze de Setembre de 2012)
(foto feta l'Onze de Setembre de 2012)
Bona i capital pregunta. M'agradaria creure en la maduresa i capacitat del poble per decidir la seva-nostra sort, però em trobo que he de respondre preguntes a adults que un infant ja hauria d'haver superat...
ResponEliminaGent temorosa, dubtosa, tèbia, aquella que, segons la Bíblia, Déu vomitarà de la seva boca. Ens cal resistir no sols els atacs de fora sinó l'estupidesa dels propis.
Bona nit i una abraçada.
Olga