diumenge, 4 de juliol del 2010

El camí és el caminant

Sigui com sigui, es possible trobar camí. No hi fa res que hom s’hi hagi perdut una, deu vegades, o que l’hagi malbaratat cent vegades. Es troba camí encara que sembli que no ho és, que aquest viarany no pot ser-ho, de tan pedregós que fa caure o que l’autopista apareix tan emboirada que no es veu. L’és encara que vingui en forma de pobresa o de malaltia; o potser vingui en forma de traïció, o de clara injustícia, constructes humans de la inhumanitat. Sigui com sigui, hi ha camí perquè el camí és el caminant, fosos camí i caminant com l’Amat en l’Amada, com l’Amada en l’Amat.

5 comentaris:

  1. Horaci el volia "rectius" el camí del viure, allunyat dels extrems, tant com es pugui. Però camí, sempre camí.

    ResponElimina
  2. Tant si l'ha malbaratat, perdut o trobat pla, el camí, sigui quin sigui, forma part del nostre imperatiu de viure. Ara bé, podem ser mòbils o estàtics, i el nostre camí serà la creixença del pensament. Ja Dante s'havia perdut a la meitat de la seva vida...

    ResponElimina
  3. Estimades: És un goig, per al pelegrí/na trobar pelegrins amb qui compartir camí...

    ResponElimina
  4. Y como decía Machado:"se hace camino al andar"...pero afortunado es quien puede ir acompañado.
    Teresa, no sé si nos conocemos, creo que nos hemos visto alguna vez en Nostromo, con Carles Duarte y la poeta argentina Ana Guillot, aunque no estoy segura. de todos modos es un placer leerte y pasaré más a menudo por aquí.

    ResponElimina