dimarts, 27 de novembre de 2012

No hi ha castells



Sobre les eleccions passades potser tindrem la temptació d’escriure molt, o gens, en tot cas fóra bo intentar veure el fons de la qüestió. S’imposa el principi de realitat, els temps que ens esperen demanen atenció. Als costats de l’arc electoral hi ha salts d’alegria. Però l’espai central s’ha aprimat, l’un inesperadament, l’altre no, ja se sabia. No cal estendre’s en el que diuen els opinadors dels diversos mitjans, segur que tothom se n’ha omplert els ulls, es va fent un criteri més enllà de la consciència de les bombes, internes i externes, llançades per dinamitar el procès electoral. Jo només voldria apuntar que no hi ha castells que es puguin coronar sense una gran base de gent que sostinguin pilars i enxanetes. Hi ha circumstàncies especials, i aquesta ho era, que demanen muscle, esforç, eficàcia, visió, utilitat. 
(a la imatge, petjades a la platja de Vilanova i la Geltrú)                 

1 comentari:

  1. Que ha resultat el contrari del que tothom s'esperava, és cert. Per tant, ara cal pair la sorpresa. No voldria que l'11-S hagués estat un miratge perquè, com bé dius, hi ha d'haver base per alçar el castell...
    Sento no haver respost aquests dies.
    Una abraçada amb pluja suau,
    Olga.

    ResponElimina