dissabte, 14 de gener de 2012

L'ombra

En avançar la tarda
l’ombra s’allarga,
no ets pas tu qui creix.
O sí,
si el que el s’allarga
són els records
que es nodreixen de tu.

(la fotografia està presa al vell cementiri de Weimar a l'estiu de 2010)

2 comentaris:

  1. De bon matí i cap al tard les ombres s'allarguen. És una dansa diària. Són reals, com la nostra projecció: són tot el que contenim.
    Olga

    ResponElimina
  2. Fins i tot un cabell té la seva pròpia ombra, deia un poeta llatí. Créixer en l'ombra. M'agrada.

    ResponElimina