Els ginys tecnològics estan
canviant grans i petites coses que fins ara ens eren quotidianes. A penes
escrivim a mà, per exemple. En temps antics la cal.ligrafia era un art,
sobretot en cultures com l’àrab, on el traç de la lletra manifesta la
sacralitat de la Paraula… Com alguns de vosaltres ja sabeu, vaig estudiar
grafologia i vaig aprendre allò que en realitat és de sentit comú: qui escriu
són els moviments del cervell, la mà és l’instrument. Tot això m’ha vingut al
cap perquè estic llegint un llibre preciós i molt recomanable, Perles de la nit. Poetes andalusines (Adesiara). En un fragment dels
seus poemes, la poeta andalusina Safia bint Abdal.lah, contesta a una senyora que troba
defectes a la seva cal.ligrafia:
A qui la lletra em critica, li he dit: “Posa’t fre!,
ara em veuràs enfilar les perles de les meves línies.”
He encomanat a la mà que brodi la cal.ligrafia…
Contenteu-vos els qui aquí em
llegiu a imaginar la meva lletra, que, amb el temps, s’ha anat modificant per a
millor, em sembla, ja que cada vegada s’inclina més cap a la dreta (no penseu
malament). I és que en l’espai del paper, quan la lletra s’inclina cap a la
dreta vol dir que qui escriu (almenys en aquest moment) es projecta des de dins cap enfora...
(a la imatge, una cal.ligrafia on el cal.lígraf, Salah al-Moussawy, desitja bon any a tothom. Vaig comprar aquesta postal a Còrdova)
