Fins al 5 de maig, els qui
tinguin l’oportunitat de viatjar a París podran visitar a l’Espace Culturel
Louis Vuitton l’exposició Correspondances.
La mostra traça un recorregut per un art que no podia ser comprat ni venut sinó
rebut. Es tracta del ‘mail art’, o art postal. La varietat d’estils i motius
artístics en aquest camp és infinita.
L’exposició s’obre amb
realitzacions de Ray Johnson, el pioner d’aquesta pràctica artística, tan
externa als circuïts comercials. De fet, Ray Johnson va inventar el ‘mail art’
per fugir de la creixent mercantilització de l’art. Els artistes que es van
avenir a aquesta pràctica que utilitzava els serveis de correus com a mitjà per
vehicular el seu treball artístic volien interferir en el mercat de l’art, així
com volien allunyar-lo de les institucions. Estem parlant d’una pràctica
artística d’esperit molt lliure que es va dur a terme preferentment entre els
anys 1950 i 1970, i que aplega un bon nombre d’artistes en xarxa que
realitzaven les seves originals performances en sobres, postals i paquets de
correus.
Tal com estan les coses i per les
seves característiques, podem tenir la impressió que estem parlant d’un art
realitzat ara mateix; o almenys podem veure el ‘mail art’ com un procediment
que ens invita a retornar a aquest intercanvi artístic en xarxa! I és que el
‘mail art’ és un sistema amb grans possibilitats creatives alhora que la
despesa no és per arruïnar ningú. Si rebre una carta manuscrita avui dia ja és
una novetat, imagineu-vos rebre-la amb un sobre treballat per algú que sigui
artista o que tingui mà artística!
En els meus anys joves, estic
parlant de quan tenia 20 anys, vaig practicar el ‘mail art’ amb alguns dels
meus corresponsals. Una dècada més tard vaig ser invitada a tornar-hi. Aquesta
vegada els corresponsals van ser el malaguanyat pintor Josep M. Parera i la
il.lustradora Gemma Sales.
En el camí del ‘mail art’ tot són
petges d’un viatge complex que comença amb la intervenció artística en un sobre
al qual s’hi afegeixen els segells corresponents. Un cop a correus, el sobre
serà marcat novament, a vegades amb prou gràcia per part d’un empleat anònim
amb gust espaial, un valor que s’afegirà al trànsit d’una petita i misteriosa
obra d’art que recalarà a la bústia de la casa del corresponsal per a tornar a
ser intervinguda artísticament en el seu viatge de tornada, viatge al qual se
li pot afegir una altra intervenció per part d’un altre corresponsal de la
xarxa…
En el viatge d’un sobre (amb
carta o sense) pels circuïts de correus l’enjòlit del resultat final està
assegurat, i més ara que la correspondència en paper es limita a quatre
factures i alguna propaganda. Ara que ens estem tornant tan pobres almenys
mirem de no ser pobres d’imaginació ni perdem les ganes de crear un objecte
bell amb els mitjans que tinguem al nostre abast. Així, doncs, aquest estiu, ja
ho sabeu: envieu una postal treballada amb gràcia artística, ben segur que us
agrairan el detall.
(article publicat a El 3 de vuit, 5 d’abril de 2013. L’obra
que il.lustra aquest post és de d’una artista actual, Roben-Marie Smith)
